Salellas, demanant dimissions

És natural que els partits de l’oposició demanin la dimissió d’un governant, forma part del que es coneix com a joc democràtic. El que és incoherent és que tu governis, la teva gestió sigui un desficaci i alliçonis als altres. Aquí és on apareix la figura de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, sempre preocupat per tot allò que no són les competències municipals. Amb el caos ferroviari, ha tornat al seu hàbitat natural, que no és altre que fer d’oposició, l’ADN de la CUP. Ha escrit més piulades sobre Renfe que de la seva calamitosa gestió de les escombraries.

Per descomptat que comparteixo la indignació dels usuaris de Renfe que pateixen cada dia un desgavell inacceptable. Ara bé, qualsevol persona amb un mínim de decència, quan no has sigut capaç de resoldre, ja no només la recollida d’escombraries (un any i mig per canviar uns simples contenidors), sinó ni tan sols tenir la ciutat mitjanament neta, que et cauen arbres a la Devesa i a les Pedreres per falta de manteniment, i que has tancat una part del Parc del Migdia durant quinze dies, tots ells temes menors, comparats amb la complexitat de la gestió ferroviària, intentaria dissimular i passar desapercebut. Però ell no, per alguna cosa és de la CUP, Salellas demana dimissions a casa aliena quan, si s’apliqués a si mateix la doctrina que exigeix pels altres, ell i el regidor Sergi Cot ja haurien hagut de plegar fa temps, però, com diu el refrany, vol donar consells i la casa li cau.

No s’ha atrevit a demanar directament la destitució de Sílvia Paneque, però ja se l’entén quan diu que «la gent reclama canvis i toca que hi hagi canvis», i, per si hi havia algun dubte, va encarregar als seus companys de la Diputació que presentessin una moció sol·licitant la dimissió de la consellera de Territori, aprovada pels mateixos partits que governen a l’Ajuntament de Girona. Quan manaven els seus, s’amagava sota les bardisses, mai una crítica al govern de la Generalitat. Llavors, els trens eren culpa exclusiva de Madrid (el comodí de Madrid no falla mai), i del retard del Trueta ni en parlava. Es veu que, en un any i mig, Catalunya ha passat de ser el paradís a convertir-se en un infern.

De fet, tota la CUP ha sortit en tromba a demanar la dimissió de Paneque. No han paït que els guanyés a les eleccions municipals de Girona, i ara han vist l’oportunitat de desgastar-la. I, com que sempre acabes emmascarat per una paella bruta, a la festa no hi podia faltar l’exregidora cupaire Laia Pèlach Saget, amb un tuit amb més càrrega de rancúnia que de crítica política: «Avui deu ser un bon dia per recordar tots els càrrecs que sumen la gent del PSC Girona i amics/gues i els seus sous (informació pública i consultable)», va escriure el 28 de gener a la xarxa X. Ho diu Laia Pèlach que, quan va haver de deixar, a contracor, la Diputació de Girona va trobar aixopluc a l’ajuntament cupaire de Celrà i, fa poc més d’un any, al Consell Comarcal de l’Alt Empordà, presidit pels seus col·legues de Junts, com a tècnica d’equitat (sempre al sector públic, que al privat fa molt fred). Però, a banda que deu conèixer de primera mà com funcionen les coses a can PSC de quan la seva mare era regidora socialista a Girona, també podria recordar que a l’exdiputat cupaire Albert Botran el van col·locar de cap de Comunicació a l’Ajuntament de Girona (46.125 euros anuals) quan es va quedar sense feina. O que aquest mateix ajuntament, governat pel seu company Salellas, va aprovar, poc després d’assumir l’alcaldia, un increment de prop de 200.000 euros per a càrrecs de confiança, passant dels cinc assessors i sis dedicacions exclusives de l’anterior etapa a set assessors i onze dedicacions (vuit exclusives i tres al 75%) de l’actual mandat.

I, tornant a Salellas, mirin que ho té fàcil per fer d’alcalde. Només li caldria llegir els articles que periòdicament publica Joaquim Nadal al Diari de Girona, i seguir les seves indicacions i recomanacions, sempre sàvies i ben argumentades. Per cert, eren èpoques diferents i no existia la inquisició de les xarxes socials, però Nadal no es va entretenir mai a criticar les altres administracions. Al contrari, hi anava, negociava i obtenia diners, inversions i millores per a Girona, fins a l’extrem que molts alcaldes de CiU es queixaven al seu partit perquè Nadal aconseguia més coses que ells. D’aquesta manera, va transformar la Girona grisa i negra que va heretar, i que, ara, d’altres volen ensorrar.

Subscriu-te per seguir llegint