TV3 i rodalies

TV3 (o com es digui ara, perquè no ho sé) porta anys i panys volen ser la BBC de Catalunya. No ho ha aconseguit, ni crec que ho faci. Causa? La seva estúpida mentalitat provinciana; allò que en José M. Calviño, president de RTVE, en deia «televisió antropològica», que ha resultat caigut del cel per providencial. La televisió que paguem entre tots, però que no ens representa a tots, arrossega uns quants vicis estructurals, com ara no voler ser la televisió institucional de Catalunya no fos cas que se la veiés com la televisió de la Generalitat. Doncs què és sinó? O els seus pressupostos anuals no s’integren en els pressupostos de la Generalitat com sí ho fan els del Parlament de Catalunya o els del Govern, posem per cas?

El comportament de TV3, o com es digui ara, en tot allò relacionat amb rodalies, àdhuc amb els trens d’alta velocitat, ha estat una deshonra per a aquesta institució televisiva. La informació donada ha estat falsejada en no dir en cap moment que la competència de què funcionessin o no és atribució per ara exclusiva de l’Estat i no pas del Govern de la Generalitat. TV3 ha carregat durament durant les vint-i-quatre hores del dia contra el Consell Executiu que encapçala el president Salvador Illa i a més l’espai Polònia ha fet mofa d’ell i de la malaltia. Això és malícia, la típica dels progres i independentistes iracunds que allí es troben, donat que el PSC no ha fet el que JxCat i ERC van fer quan arribaren al poder: liquidació quasi total d’existències. Així ho agraeixen els malparits de mena; tots ells.

«L’oposició al Parlament no ha donat treva a un Executiu català que intenta trobar la sortida de la seva pitjor crisi en any i mig de trajectòria. En el cas de les formacions independentistes, que van perdre la majoria a les passades eleccions, es tracta d’una oportunitat d’or en l’àmbit polític. «Ha caigut el pladur que amagava la incompetència del Govern d’Illa», va resumir el portaveu de Junts per Catalunya, Josep Rius, en referència a com la situació ha trencat el discurs socialista d’excel·lència en la gestió i l’aposta per la col·laboració estreta amb el Govern central com la via per desencallar carpetes com la dels problemes a Rodalies», deia aquesta setmana El País. En Rius pot cantar missa en llatí, si ho vol i ho pot fer (que dubtes tinc), però la realitat ignorada per TV3 és que la Generalitat, Govern i Parlament, no disposa ni constitucionalment ni estatutàriament de la competència per a ocupar-se’n ni per a resoldre res en matèria ferroviària relativa a Adif i Renfe, dues empreses de l’Estat que són les responsables directes i úniques del caos existent. 

Cosa distinta és que el Govern de la Generalitat aposti, com van fer tots els governs del president Jordi Pujol, per fer-se seves les moltes problemàtiques que assoleixen Catalunya. Això no es mereix cap retret, sinó un treure’s el barret, per la senzilla raó que ens ofereix una visió d’estadista enfront del provincianisme de calderes fredes dels governs dels presidents Mas, Puigdemont, Torra i, en part, Aragonès. Perquè com va dir l’altre dia el ministre Puente, titular de la cartera de Transports i Mobilitat Sostenible, des d’Aznar fins a l’arribada del president Pedro Sánchez les inversions de l’Estat a Catalunya en matèria ferroviària han estat un «cero patatero». Ho volen més clar, els de TV3? Perquè «la pregunta de fons que es podria fer, més enllà de l’escalfada històrica per aquests greuges, és si els partits d’ultradreta, els d’extrema esquerra o l’independentisme estan en condicions de fer-ho millor que els clàssics socialistes i populars. Qui això signa ho dubta», deia dilluns passat Jordi Juan, director de La Vanguardia. Aleshores, per què TV3 ens diu que les seves pretensions són «Informar, explicar, entendre» si res d’això fa i tot ho fia a un eslògan publicitari que incompleix la prescripció legal de veracitat i al cim se’l creuen els molt tanoques?

Els dirigents, editors i presentadors de TV3 saben (o haurien de saber) que avui la relació entre comunicació política i legitimitat es veu profundament condicionada pels processos de mediatització. En les societats contemporànies, la major part de la comunicació política es produeix i circula a través dels mitjans de comunicació que actuen com a intermediaris entre els actors polítics i la ciutadania. Aquesta mediació no és neutral: implica selecció, jerarquització i enquadraments dels esdeveniments polítics, influenciant de manera decisiva la visibilitat dels temes i la percepció pública de la política. No és de rebut, per tant, carregar contra el Govern de la Generalitat pels dèficits (molts) de la xarxa ferroviària sense dir i repetir que aquest no és responsable d’allò que li pertoca legalment a un tercer, com ara l’Estat, i fer-ho, endemés, sense culpabilitzar al temporal de Llevant que ha destruït ponts, vies, carreteres, autovies, platges i un llarg etcètera en pocs dies. Així no se serveix a la neutralitat que hauria d’acompanyar a una televisió institucional; serveix a la desinformació, quelcom propi del sectarisme militant d’arrel independentista que té TV3 per casa seva.

El PSC hauria de prendre nota, perquè tampoc no és de rebut que la televisió institucional de Catalunya no només operi en contra del seu Govern i en favor de JxCat i ERC, sinó que a més a més doni més espai a una senyora que es fa dir portaveu d’una plataforma d’afectats (que ves a saber quants usuaris la formen) que als consellers Dalmau i Paneque. Fins aquí podria arribar el no-periodisme atès que determinades pràctiques comunicatives poden erosionar la confiança institucional, empobrir el debat públic i afavorir dinàmiques de manipulació i polarització. TV3 ho hauria de saber.

Subscriu-te per seguir llegint