Polítiques de curta mirada

L’experiència i les vivències del món de la política, massa sovint ens demostren que governar s’ha convertit en un simple exercici de supervivència política per als que exerceixen el poder, provisionalment. Moltes vegades, els responsables polítics adopten decisions pensant més en la pressió del moment, en els titulars de demà o en el rèdit per a les pròximes eleccions, que en el bé comú i l’interès general. Això no deixa de ser política de curta mirada o d’aparador. Centrar-se en les urgències o en la immediatesa de les opinions diverses, sovint deixa de banda la planificació a llarg termini, oblidant el que és realment important pel conjunt de la societat i el futur dels que ens seguiran.

I val a dir que aquesta pràctica de curta mirada no és exclusiva d’un color polític. Malauradament, és una tendència que contamina governs de tots els colors, perquè sembla que el poder fa oblidar principis i compromisos.

La raó és que el sistema promou la gesticulació momentània, la resposta ràpida i la promesa fàcil. La política de mirada ampla i llarga exigeix coherència, constància, diàleg i valentia. Si no és així, constatem que les urgències deixen de banda els projectes de futur. I si un govern actua essencialment per apagar incendis, acaba generant nous problemes estructurals, que al seu torn solen convertir-se en noves urgències. D’aquesta manera, la política es transforma en un seguit de pedaços, sense una línia coherent i una estratègia de país.

La nostra societat té grans i diversos reptes que no es poden resoldre amb improvisacions contínues i que haurien de plantejar-se, des de l’òptica del bé comú, pensant no només en l’ara o a curt termini, sinó en el futur dels que venen darrere nostre. El tema de les pensions, el canvi climàtic, la digitalització galopant, l’envelliment de la població, la desigualtat creixent i injusta, la sostenibilitat dels serveis públics (sanitat, educació, transports…), el fenomen migratori, són desafiaments que exigeixen una mirada llarga, valentia, generositat i una gran capacitat de diàleg i pacte. No és un tema de partit, de propaganda fàcil o d’interès de grups, són projectes d’interès general, que requereixen institucions i pràctiques socials i polítiques que pensin més en les generacions futures que en la immediatesa d’interessos electorals.

I apostar per una planificació a llarg termini no vol dir oblidar les urgències del moment, vol dir governar amb criteris clars, amb dades i números, amb honestedat i responsabilitat. La política no es pot limitar a gestionar el dia a dia, s’ha d’encaminar a la construcció d’un futur compartit i millor. Hem de reclamar governs que no només actuïn per reacció als problemes, sinó per anticipació a aquests, que no sols administrin, sinó que transformin i que més enllà del calendari electoral tinguin en consideració l’horitzó i el futur de la societat, que hauria de ser millor i més justa.

Subscriu-te per seguir llegint