Amb un bon penis arribes més lluny

Els JJOO d’hivern ens han portat una nova trampa: injeccions d’àcid hialurònic en el penis, per a engrandir-lo. No és broma, és dòping. Els saltadors de trampolí estan obligats a usar vestits cenyits —revisats pels jutges— per a evitar un «efecte vela» que els permetria guanyar metres, i un penis gran —en algun lloc s’ha de guardar— autoritza més centímetres de tela en l’entrecuix, que es tradueixen en un salt més llarg. Quan diuen que la medalla d’or pot dependre d’uns centímetres, es refereixen a centímetres de cigala.

No es penalitza tenir un penis catedralici, sinó obtenir-lo de manera artificial. Si a vostè la natura el va dotar excepcionalment, res no li impedeix practicar el salt de trampolí, al contrari, la seva anatomia l’afavoreix, i quan els jutges li comprovin l’amplària, diàmetre i longitud del membre, sostingui amb orgull i el cap alt que és cent per cent natural, ni àcid hialurònic, ni res, un és així. No està de més dur a la cartera una foto antiga que demostri que això seu és de naixement. Es prohibeix el dòping, no unes parts nobles dignes d’enveja.

En aquest esport, els més ben dotats tenen avantatge sobre aquells als qui la naturalesa no va premiar amb bons atributs. De res serveix queixar-se, la vida és així, també els alts tenen avantatge sobre els baixets per a jugar a bàsquet. Un del meu barri se’n va anar a Turquia a allargar-se el penis, si bé es comenta que ho va fer per a obtenir millors marques en el salt del tigre i no en el de trampolí. Així i tot, volem animar-lo a comprar-se uns esquís, si convencem el COI que hi va anar a posar-se cabells i que la titola la té així de naixement, podria ser el primer campió olímpic de Can Gibert, només li cal salut i força al canut.

Abans que el tema se’ns en vagi de les mans i els JJOO d’hivern i d’estiu es converteixin en una desfilada de membres elefantiàsics —quin horror de cerimònia inaugural ens quedaria— faria bé el COI d’informar que no en tots els esports un penis descomunal és beneficiós. En natació, per exemple, suposa una càrrega extra per a l’esportista, i a més provoca resistència hidrodinàmica, és com nedar amb una boia lligada a la cintura. I en els salts d’atletisme —perxa o altura— n’hi ha prou d’un lleu copet amb el prepuci per a tombar el llistó. A vegades és millor tenir-la petita, no sé si també existeix un dòping reductor.

Subscriu-te per seguir llegint