1936

«Si res t’agrada o et desagrada, tot se’t revelarà diàfan, si vols que la veritat s’aparegui davant teu no estiguis ni a favor ni en contra, la lluita entre a favor o en contra és la pitjor malaltia de la ment», extracte d’unes paraules del mestre Zen, Seng Tsan que Jonathan Haidt ens recorda en La mente de los justos amb un subtítol que és una declaració d’intencions, «per què la política i la religió divideixen la gent sensata?», o com la moral més que afavorir l’empatia i la tolerància, crea murs de contenció contra els que creiem bàrbars, i en relació amb les paraules de Seng Tsan, millor no agafar-les al peu de la lletra, ens diu que dipositar un excés de sentiment en una causa ens enterboleix el judici, que en el cas de la política converteix una ideologia en un credo, i els credos creen dogmes i els dogmes demanen fe, i si la fe és mala consellera en tots els racons de la vida, en política és per començar a córrer, veieu sinó la polèmica, o si voleu el vodevil, a causa una vegada més de la guerra civil, l’escriptor Arturo Pérez-Reverte (APR) programa un fòrum, 1936, la guerra que todos perdimos, i convida a gent de diferents sensibilitats polítiques perquè ofereixin una visió en 3D de la guerra civil, aviat l’escriptor David Uclés, guanyador del Premi Nadal, fa saber que no comptin amb ell per dues raons, no està d’acord en el fet que tothom va perdre la guerra, si de cas podria ser una pregunta, APR li respon que en l’enunciat original del fòrum hi havia signes d’interrogació, però que la impremta s’ha despistat i a hores d’ara no s’hi pot fer res, però a més, Uclés no pensa asseure’s a la vora de gent que té les mans tacades de sang com el mateix Aznar o gent de la seva corda, altres convidats segueixen l’exemple d’Uclés, que no comptin amb ells per blanquejar el franquisme, segons APR darrere la deserció hi ha la mà negra de Pablo Iglesias que ha amenaçat en boicotejar el fòrum.

Si donem a la paraula perdre, en el context de «perdre la guerra» segons APR, un significat que vagi més enllà d’una derrota, en el sentit d’haver perdut l’oportunitat d’una reconciliació que hagués evitat una matança, queda clar que tothom va perdre la guerra, però no tothom per igual, només cal veure les imatges de milers i milers de republicans travessant els passos fronteres amb França, o recordar els milers i milers de presoners republicans afusellats en els anys que seguiren a la guerra, o la gent que patí repressió o va ser depurada per les seves vel·leïtats certes o figurades amb la república, i la gent que es lliurà de la purga patiren els anys durs de la immediata postguerra, fred, fam, misèria, però fins i tot la gent que tenien en Franco en un altar, un bon home que els salvà de la IIGM que dessagnà Europa, patiren l’ombra del núvol negre del nacionalcatolicisme. El cop d’estat de bona part de l’exèrcit contra una república escollida democràticament aixecà la veda perquè els espanyols es matessin entre ells, i sovintegessin actes d’una crueltat indescriptible en els dos bàndols, especialment en les rereguardes, on escamots de la CNT-FAI entre altres o de la Falange entre altres, assassinaren a civils impunement.

Els qui s’han despuntat del fòrum han perdut l’oportunitat per poder explicar per què creuen que l’enunciat del fòrum és controvertit amb interrogants o sense i han perdut l’oportunitat d’escoltar els qui creuen que l’enunciat és oportú amb interrogants o sense, els Pablo Iglesias, els David Uclés, són la demostració que la civilització no ha acabat amb el fanatisme, la intransigència i la intolerància de les tribus, que la lluita entre els que estan a favor i els que estan en contra continua.

Subscriu-te per seguir llegint