Epstein

El cas de Jeffrey Epstein i la llarga llista d’amics, coneguts i saludats que van participar en les seves atrocitats està posant al descobert una realitat que, per més assumida que tinguéssim, no deixa de resultar terrorífica: vivim en un món controlat per veritables monstres. Hi ha molts aspectes d’aquesta història que deixen petrificat. El principal de tots ells és que s’estigui parlant amb total normalitat d’abús infantil, de xarxa organitzada de tràfic de persones i de violència desfermada contra les dones, i que aquí no cremi res. Més aviat al contrari, es parla del que va passar i dels seus responsables com si es tractés d’un exemple més, potser una mica més bèstia i a gran escala però un exemple més, que a aquestes alçades ja no hi ha ni un pam de net. Però el cas Epstein és molt més que això. Per descomptat que el més cridaner és que tot un president dels Estats Units hi tingui un vincle directe (tot i que, diguem-ho clar, d’aquest personatge tampoc ens sorprèn res) i que alguns grans noms de Hollywood es prestessin a parlar en codi per correu electrònic per, presumptament, assistir a “festes” que permetien violacions en massa. Però a banda del més mediàtic, a més de revelar que els rics tenen vicis ocults (oh, sorpresa), el més angoixant és la consciència, creixent i desoladora, que per més debats socials que obrim aquells que ostenten el poder sempre trobaran el camí cap a la impunitat. Una bona prova és que als arxius d’Epstein han aparegut derivades catalanes (el captador de Barcelona) i espanyoles (Aznar, un altre del que tampoc calia esperar gestes humanitàries) i a casa nostra els mitjans ho han tractat com un més dels titulars de la setmana. Ha mort gent en estranyes circumstàncies, hi ha milers de víctimes i hi ha governs esquitxats, i continuem actuant com si qualsevol acte de crueltat fos digne de matís. Però no. En aquest món hi ha persones dolentes per naturalesa que es creuen amb el dret de sotmetre els altres als seus repugnants capricis. I això ens interpel·la a totes i tots per igual.

Subscriu-te per seguir llegint