La guerra que van perdre tots els espanyols?

Una polèmica ha trasbalsat l’opinió publicada a Madrid i de retruc s’ha estès a la perifèria. Un escriptor molt jove, que tot just acaba de publicar el seu segon llibre, premi Planeta per cert, ha passat en un instant de ser una superestrella amb una novel·la sobre la Guerra Civil a ser un ésser menyspreable per als que van guanyar la mateixa, o sigui per als vencedors del cop d’estat.

El motiu, no voler participar d’un col·loqui sobre aquella immensa tragèdia coordinat pel prolífic escriptor Pérez Reverte i que comptava amb la participació entre altres d’Aznar i d’un ex de Vox, Espinosa de los Monteros, que va sortir del partit per a continuar a l’extrema dreta. Uclés, així es diu el jove escriptor, es va deixar anar de l’invent perquè no volia compartir taula amb aquests demòcrates de tota la vida. El senyor Pérez proposava que “en aquesta guerra vam perdre tots els espanyols” mentre que Uclés com a roig que és sosté que “van perdre els del bàndol republicà”.

Cal tenir molt valor o molta joventut per a contradir aquests espanyols molt espanyols i molt blaus que tergiversen mentre et miren amb aire de suficiència. Com si plantejar-se a hores d’ara qui eren els legals i qui els il·legals en aquella matança i posterior repressió sàdica fos quelcom fora de lloc. Es podria exportar el model a la Segona Guerra Mundial i presentar com a víctimes els nazis davant dels aliats, com si fossin un bàndol igual a l’altre?

Diuen els equidistants de torn que si vostè parla de les víctimes del franquisme és que vol reobrir ferides. Tornem doncs als autors de capçalera del règim anterior que es van passar 40 anys lloant i glorificant els caiguts per Déu i per Espanya per a tapar qualsevol altre. Doncs ara els seus descendents et deixen parlar del teu avi assassinat però en el mateix pla d’igualtat i dignitat que el falangista que li va clavar el tret al clatell. Tot això, diuen, en pro de la convivència dels espanyols inclosos els familiars dels quals segueixen a les cunetes. D’això en saben molt els Borbons. El rei actual berenava a El Pardo de petit amb Franco i la seva senyora, per començar a curar ferides, sembla, i el seu pare, ara rei emèrit, per vetllar pel seu testament. Aquests sí que sabien què és Espanya i què serà sempre. Que sabran els historiadors, que no sàpiga millor l’Aznar i els de la seva corda.

Per ser pretesament equidistant, Pérez Reverte diu que convidarà a la festa, que se celebrarà amb un xic de retard, a Pablo Iglesias, però a Uclés ara de cap manera. La gestió de la seva memòria no perdona a qui et porta la contrària, i més quan tens com a «palmeros» a tota la «Villa y Corte» i els mitjans econòmics i mediàtics que sempre el faran costat. Així blanquegen el cop d’estat del 1936, no sia que «Perro Sanxe», contra tot pronòstic, torni a guanyar i calgui fer-ne un de nou.

Subscriu-te per seguir llegint