Àfrica comença als Pirineus

La carretera AP-7, en una imatge d'arxiu. / ACN

Fa uns anys, el grup La Trinca va popularitzar una cançó en què una de les estrofes deia que Àfrica començava als Pirineus. Era una manera de dir que Espanya sempre anava amb retard respecte a Europa en molts sentits. Lamentablement, en l’actualitat aquesta expressió encara continua vigent. Si un circula per l’autopista pel tram gironí i entra a França ho comprendrà de seguida. I en el sentit contrari igual. No hi ha color entre una via i l’altra. L’autopista, tal com va publicar aquest diari dies enrere, està abandonada de tot manteniment i conservació. A banda de la perillositat que suposa haver de conduir constantment al costat de camions de gran tonatge, s’ha d’afegir el lamentable estat del ferm. Suposo que l’increment del volum de trànsit des que es van suprimir els peatges hi ha contribuït, però el cert és que està ple de pedaços i punts molt irregulars. En alguns trams, fins i tot, no es veuen amb claredat les línies blanques per delimitar els vorals i els carrils. Un altre perill afegit si se circula durant la nit o en dies de pluja. No hi ha prou visibilitat. Circular per l’AP-7 és un autèntic risc.

Moltes empreses de grues mostren reticències a l’hora de fer determinats serveis per retirar vehicles avariats o sinistrats perquè ningú els garanteix el pagament de la factura. Fa uns anys, l’autopista feia goig. D’acord, sí, s’havia de pagar i segurament amb tarifes abusives respecte a altres punts de l’Estat, però el cas és que almenys es veia un manteniment. Ara, en canvi, sembla una carretera deixada de la mà de Déu i és més segur circular per la via alternativa: l’N-II. Qui ho havia de dir que ara la carretera nacional li ha passat la mà per la cara a l’AP-7.