Artur Mas enreda

Si els resultats del PSOE foren pèssims a Extremadura amb un candidat investigat pel cas del germà del president del govern, a Aragó la derrota també ha estat contundent, per molt que des de Ferraz es vulgui dulcificar.

La ministra Pilar Alegria ha intentat al llarg d’un mes i mig voltar pels diferents pobles i ciutats, però no se l’ha vista com una candidata amb discurs regional, sinó que més aviat ha fet de paracaigudista sanchista. La samarreta amb els colors de l’Aragó l’ha capitalitzada el candidat del PP, malgrat que no ha assolit els resultats desitjats des del carrer Gènova de Madrid.

Allò que realment pateix el PSOE és no escoltar la veu del carrer. Els seus candidats no viuen les problemàtiques directes dels ciutadans i això pesa.

Si Gallardo portava una llosa insuperable a Extremadura, malgrat haver ocupat la presidència de Badajoz, una situació complicada era la d’Aragó. Pilar Alegria havia guanyat unes eleccions a Saragossa l’any 2019, però Ciudadanos li va barrar el pas a l’alcaldia, tot pactant amb el PP. Però Alegria abandonà Aragó i a més a més s’enfrontà al president Lambán, malgrat ser del mateix partit. I això no l’ha ajudada en res.

Una altra cosa ha estat l’estratègia del PP que amb mentides i mitges veritats l’ha trinxada des d’un punt de vista personal i polític. La campanya d’anar contra Catalunya, vestint la candidata socialista com una hooligan de l’independentisme català o les acusacions que li han fet arran del seu dinar amb Francisco Salazar no els ha donat rèdit electoral i només ha servit per a engreixar encara més Vox.

No hi ha dubte: el PSOE s’enfonsa i el PP s’estanca. Però el fet preocupant per als socialistes és que perden l’alè del carrer, molt semblant a l’episodi dels demòcrates americans davant les maneres de fer del trumpisme.

És sorprenent que davant les greus inundacions d’Andalusia no s’hagi vist Pedro Sánchez amb botes al costat de la gent en plena crisi. S’ha limitat a fer un tomb en helicòpter i una visita llampec ahir totalment allunyat dels andalusos que van veure els seus pobles totalment inundats. Contràriament, Moreno Bonilla ha estat al comandament de totes les operacions i visitant els veïns de tots els pobles. Davant una inclemència meteorològica d’unes dimensions descomunals, el president espanyol es podia haver instal·lat a Andalusia uns dies i tothom ho hauria agraït.

És un error de Pedro Sánchez no fer costat al president autonòmic ni als alcaldes afectats, molts d’ells socialistes. Segur que s’ha preocupat pel tema, però la percepció dels andalusos no és aquesta ni de bon tros. Cada dia se’l veu més aïllat i lluny dels electors.

El PSOE consolida la crisi, mentre l’extrema dreta li resta uns vots que posaran contra les cordes un PP que se les prometien molt felices fa uns mesos. Cap partit polític s’hauria atrevit a fer una campanya favorable al transvasament de l’Ebre. Vox l’ha feta i no se l’ha castigat per un tema tan sensible en el si de la societat aragonesa.

I tot això arriba amb una pèssima notícia que s’acaba de produir als Estats Units. El diari de referència The Washington Post acaba d’expulsar el seu director i als seus millors periodistes a causa de les pressions de Donald Trump. L’ha substituït un gerent financer del diari que ja ha tancat la prestigiosa secció de llibres i eliminat la majoria dels corresponsals a l’estranger, com el d’Ucraïna. El seu propietari, Jeff Bezos, que acaba de pagar la producció d’un documental sobre la figura de la dona de Trump, ara està disposat a fer-li el joc i acabar amb la trajectòria de més de 150 anys d’un diari progressista, per tal de convertir-lo en un portaveu de les mentides i al·lucinacions del magnat americà.

Subscriu-te per seguir llegint