Feijóo està de baixada abans d'arribar

Avançarien avui les eleccions María Guardiola i, sobretot, Jorge Azcón? No hi ha més preguntes. Per demostrar que el PSOE està ferit de mort no calia muntar les urnes; n’hi havia prou amb una enquesta d’intenció de vot. El mateix Sánchez s’ha encarregat de pregonar que no dimiteix per evitar el desembarcament PP/Vox, un manifest antidemocràtic però que assumeix mansament la derrota socialista sense demanar un recompte electoral. Anticipar els comicis per acabar com a mínim en taules és un despropòsit que s’acosta a la irresponsabilitat. Dos governants autonòmics del PP han deixat el seu càrrec, si més no temporalment, sense cap necessitat. L’exhibició de musculatura ha degenerat en una desfilada famèlica.

«Inexorable» és més que una paraula: defineix la categoria que, ara mateix, empresona la precipitació del PSOE cap al buit. Per això mateix, el desastre socialista no s’accentua amb el martiri addicional dels espectacles de Superbowl muntats a Extremadura i a l’Aragó. La perplexitat s’ha d’estendre per força als votants que s’han mantingut fidels al PP. De tant castigar Sánchez, acabaran fent mal a Feijóo. L’anàlisi en profunditat del tuit de celebració del líder de l’oposició demostra que no té res a celebrar.

La sobreexposició que comporten dues eleccions anticipades ha confirmat que Feijóo està de baixada abans d’arribar. Pot coronar la Moncloa empitjorant els seus resultats del 2023 i, sens dubte, a les ordres de la ultradreta. La tradició espanyola entén de millores insuficients -vegi’s González o Aznar-, però l’erosió prèvia amb tot a favor és un concepte desconegut. Com bé diu Vox, únic soci útil dels populars, a Azcón «li ha sortit el tret per la culata». El bipartidisme turnista consisteix a derrotar el rival, mai a permetre la infiltració d’un tercer aspirant desafiador. El PP està condemnat a Vox i el PSOE a la insignificança.