Queixar-se sense participar

Revolta Pagesa va ser un moviment que, des de les xarxes socials, va aconseguir mobilitzar el món rural més enllà de les organitzacions agràries tradicionals. El febrer d’ara fa dos anys van aconseguir treure al carrer milers de persones, aconseguint un objectiu que no era fàcil: que el conjunt de la societat valorés la feina de la pagesia i es conscienciés de la necessitat de tenir un sector primari digne. D’aquell moviment en va sorgir el Gremi de la Pagesia, que ha estat un dels més actius a l’hora de reivindicar les necessitats del sector.

Precisament per això sorprèn -i fins i tot desconcerta- que hagi renunciat a presentar-se a les eleccions agràries del 27 de febrer. En el seu dia, la creació de la Taula Agrària va ser un èxit. És un organisme que té interlocució directa amb l’administració, on es pot treballar proactivament perquè és on es té accés de primera mà a qüestions que acabaran afectant al dia a dia dels pagesos i ramaders.

La Taula Agrària no és perfecta. Cap espai de representació ho és. Però qualificar-la de poc representativa i demanar el vot nul, com fa el Gremi, és una resposta que sona més a fugida que no pas a estratègia. Millorar un sistema des de fora és legítim, però fer-ho des de dins sovint és més efectiu. Tallar carreteres pot sacsejar consciències, però el treball constant, discret i tenaç als despatxos és el que acaba transformant estructures. Seria una bona notícia que la participació en aquestes eleccions tornés a ser alta. No només com a indicador de salut democràtica, sinó com a mostra que el sector entén que la força de la pagesia també es juga en els espais institucionals. Les mobilitzacions són necessàries, però la representació també ho és. I renunciar-hi és, en el fons, deixar que altres decideixin.