Rufián, un altre problema de l’esquerra

Gabriel Rufián és un trist diputat d’un partit regional amb mitja dotzena d’escons al Congrés, que ni tan sols parla gaire bé l’idioma propi de la seva terra i que és desqualificat a cada pas pels líders de la seva formació. També és un fenomen mediàtic, amb un milió tres-centes mil visualitzacions de la seva intervenció a La Revuelta només a YouTube, i centenars de milers de visualitzacions dels seus clips parlamentaris. Després d’una dècada com a diputat, ha protagonitzat la irrupció popular més brutal des de l’aparició de Pablo Iglesias. No només és l’única veu acariciada per l’esquerra pansida -un títol fàcil, vistes les alternatives-, és el polític més escoltat d’Espanya. I aquí sorgeix el problema perquè, al marge de la seva ambició personal, les enquestes ja el situen com el president del Govern que desitjaria una porció creixent dels enquestats. El seu lideratge es mesura avui en trenta diputats: on hem anat a parar.

De sobresalt en sobresalt, l’esquerra afronta un altre problema existencial: com acabar amb Rufián sense que es noti. El progressisme deambula feliç amb el seu paper folklòric, exagerant ascensos ridículs a Extremadura o a l’Aragó, mentre vigila en les seves compareixences que el mocador palestí no tapi el pin de Minneapolis. Només Yolanda Díaz està més desgastada que Pedro Sánchez, i ningú no sabria assenyalar utilitats concretes d’Urtasun o del tal Maíllo. Hi haurà, per tant, una coalició d’esquerres, la fusió dels esmentats més l’inefable Junqueras, per liquidar l’estrella ascendent i degradar-la a «sabor preferit del mes».

Rufián assaja un triple salt mortal sense trampolí, perquè Esquerra li ha tret el trampolí, i sense assegurar-se si la piscina porta aigua. El seu magnetisme evoca l’omnipresent Bad Bunny. No canta, no balla: és irresistible. La nova estrella fugaç té limitacions: no ha gestionat res i va punxar contra Feijóo a la comissió de la dana. En el seu estat de gràcia, les mancances humanitzen Rufián. Els seus enemics íntims s’hauran d’esforçar per neutralitzar-lo, però ho aconseguiran. No n’encerten ni una, a l’esquerra.