Cal un poble

Segur que ja ho saben: Elon Musk ha compartit amb els seus 234 milions de seguidors de la xarxa social X un missatge en el qual qualificava el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, de: «Sánchez brut. Tirà i traïdor al poble d’Espanya». I va reblar el clau amb l’emoticona d’una caca amb ulls.

L’home més ric del món, fent justícia a la cançó de Sabina: «Era tan pobre que no tenía más que dinero».

Però que una tifa no ens impedeixi veure el bosc de fems. El detonant de Musk -o probablement el segon, perquè crec que li va tocar la fibra el «Mart pot esperar, la humanitat no» amb què el president va liquidar les seves crítiques a regularitzar mig milió d’immigrants- van ser les paraules de Sánchez en la inauguració de la Cimera Mundial de Governs, que reuneix a Dubai líders governamentals en un diàleg sobre tecnologia i innovació. Va anunciar que el Govern canviaria les lleis perquè les responsabilitats legals pels delictes comesos a les plataformes recaiguessin en els executius que no prenguessin mesures per evitar-los i també la prohibició d’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys.

A remolc del propietari d’X, el de Telegram, Pavel Dúrov, enviava una alerta massiva sense precedents a tots els usuaris a Espanya advertint que «el govern de Pedro Sánchez impulsa regulacions que amenacen les teves llibertats a internet. Aquestes mesures podrien convertir Espanya en un estat de vigilància sota el disfressa de ‘protecció’». La primera: «Prohibició de xarxes socials per a menors de 16 anys amb verificació d’edat obligatòria».

Un brut tirà traïdor a Espanya, aquest estat de vigilància, és un resum fluix si no hi afegim el context de qui llança aquestes alertes i quins interessos defensen.

Dies abans de l’estira-i-arronsa, la desclassificació de documents treia a la llum missatges entre Musk i el pederasta Epstein que evidenciaven el seu interès per visitar la seva illa privada: «Quin dia/nit serà la festa més salvatge a la teva illa?». Hores abans del discurs a Dubai, la unitat de delictes informàtics de la Fiscalia de París i Europol registraven oficines d’X a França i citaven Musk a declarar en una investigació per possessió i difusió de material pedòfil i administració de plataforma en línia il·lícita en banda organitzada, entre d’altres càrrecs.

Pel que fa a Dúrov, va ser detingut a França el 2024 i es troba en llibertat sota fiança de cinc milions d’euros, amb prohibició d’abandonar el país, mentre s’enfronta a acusacions per no impedir que a Telegram s’hi cometessin delictes contra menors, fraus o tràfic de drogues. Una investigació de ProPublica i PBS Frontline va documentar, a més, la difusió de plans i la captació per cometre atemptats i manuals per fabricar explosius. No oblidem tampoc que els actes xenòfobs de Torre-Pacheco el juliol passat van tenir com a detonant informació falsa difosa en aquesta plataforma.

Des d’aquesta perspectiva, l’atac d’aquests milionaris, més que no pas alertar de dictadures, apunta al que va assenyalar Sánchez fa ja un any en la presentació de l’Observatori de Drets Digitals: «Una elit per als quals no n’hi ha prou de tenir més diners que 150 països junts; volen també el poder polític i democràtic. […] Però que ningú s’enganyi. La seva principal motivació per controlar aquest poder no és altra que els diners. Tot, sempre, ha estat per la pasta».

A poc més d’un mes de la norma australiana -pionera- que limita l’edat a les xarxes socials i imposa multes a les plataformes que la incompleixin, Facebook, Instagram, Threads, X, YouTube, Snapchat, Reddit, TikTok i Twitch van cancel·lar prop de cinc milions de comptes de menors. Si és molt o poc no ho sabrem mai, perquè amb les normes laxes actuals, les xarxes socials no estan obligades a desglossar l’edat dels seus usuaris. Tampoc a informar sobre els ingressos publicitaris. Tot i així, un estudi de la Universitat de Harvard va estimar que el 2022 les sis grans plataformes van ingressar 11.000 milions de dòlars en publicitat adreçada a menors.

La pasta en un costat de la balança i, a l’altre, la salut dels nostres nens. Al gener, l’Agència Nacional de Seguretat Alimentària, Ambiental i Laboral (ANSES) de França va publicar una exhaustiva avaluació científica sobre els riscos de l’ús de les xarxes socials per a nens i adolescents d’11 a 17 anys. Prop de 50 experts de diverses disciplines van avaluar més de 1.000 estudis científics al llarg de cinc anys. Les conclusions sobre els patrons manipulatius i l’impacte en la salut dels menors són alarmants. Determinats patrons d’ús exploten deliberadament les seves vulnerabilitats -especialment en noies-, augmentant els riscos d’ansietat, depressió o pensaments suïcides.

Així que, quan sentin magnats alertar que allunyar els nens de plataformes -que prioritzen la pasta per sobre de tota la resta- atempta contra la llibertat d’un poble, recordin la vella dita: cal un poble per criar un infant.

Subscriu-te per seguir llegint