Imatges de Carnestoltes

Els pescadors de l’Escala, vestits de blanc, la cara enfarinada, formen una filera que es recargola al ritme de la dansa del Drac. El que va al davant sosté un pal a la boca amb foc als extrems, intentant cremar la cua del que va l’últim. Per acabar, es llancen al mar. L’escena, recollida per Víctor Català, pseudònim masculí de Caterina Albert, amant de les tradicions locals, evoca l’antiga dansa que es ballava cada carnaval.

En localitats com l’Escala, Platja d’Aro, Roses, Palamós, Olot o Figueres, els pàrquings s’omplen a mig matí. Famílies senceres arriben de pobles propers, atents al pronòstic del temps amb l’esperança que la pluja no arruïni les desfilades. Molts pares han vestit els seus fills per a l’ocasió i es fan selfies amb ells.

Entre les colles, la processó de la sardina de cartró avança portant un taüt. Són homes de negre sortits d’una funerària, quatre dones disfressades de monges, arlequins sinistres amb màscares de banyes, diables sortits d’allò més profund de l’infern. La sardina serà consumida pel foc, imatge que simbolitza el pas del color del carnestoltes al gris de dimecres de cendra. Símbol de la fi de la diversió i de l’inici de l’austeritat. Al voltant, les graelles preparen una gran sardinada.

Al llarg del recorregut de la rua, les colles de percussió mantenen la seva coreografia. Vestits d’abelles, semblen un eixam d’alegria desenfrenada. L’anomenada Rua Golfa se celebra els dissabtes a la mitjanit. En acabar, els bars i les discoteques s’omplen de disfresses.

La gresca avança pel carrer representant la mort mexicana: cares blanques, boques cuites i grans pinyates que s’agiten a l’aire. Altres colles recreen un circ, un exèrcit de fades, un exèrcit fantasma. Al final, sempre hi ha xocolata per a la mainada.

Aquest any el vent ha volgut entrar en escena. L’alerta va amenaçar de suspendre el que quedava de carnaval. Però no ho ha aconseguit. El vendaval serà una altra imatge més per a la memòria.

El carnaval és ple de brillantor, plomes, escuma, música, conya i xerinola. Fer recordar la seva herència medieval, quan els pobres es burlaven dels rics i es parodiaven les autoritats, vàlvula d’escapament col·lectiu. Desfilen el bou, les vídues, bufons, bojos de tota mena, bruixes, pirates, pagesos i sirenes. El toc rural es nota als tractors que empenyen les carrosses, a les botifarres que es couen al foc. Ja ho sabia Victor Català, per això ho descrivia per a la posteritat. El millor del carnaval gironí és la seva alegria i les seves imatges.

Subscriu-te per seguir llegint