«Lasciate ogni speranza...» (El desori ferroviari)

Tothom sap que els ferrocarrils suïssos funcionen, no al minut, sinó al segon. És clar que a Suïssa no hi ha una orografia de muntanyes com aquí, ni mai hi fa vent, ni hi plou ni hi neva. Altrament, allà tenen cura de les estacions perquè els clients hi tinguin benestar i també dels ascensors i passadissos que permeten accedir a les andanes sense travessar vies. Aquí, aquesta despesa no ens cal, i la prova és que tenim ascensors que no funcionen a l’Arboç, Premià, Montgat, el Vendrell, Barberà, Arenys, Cornellà, Fornells, el Prat, Vilanova i la Geltrú, Calafell… Me’n deixo, consti, però visca l’obligació de manteniment d’Adif! No parlem dels lavabos de les estacions.

Altrament, si casualment passa alguna incidència, a Suïssa les pantalles digitals l’exposen, la megafonia de les estacions explica què passa i hi ha informadors, preparats i coordinats, d’acord amb les llengües de cada cantó, que guien els usuaris. Aquí la comunicació no cal fer-la: els panells s’ancoren en els horaris de la vigília, els altaveus de les estacions solen estar muts (quan no ofereixen dades contradictòries) i ja tenim periodistes que informen els informadors o informadores, els quals (sense ni un trist walkie-talkie) repeteixen com lloros el que els han dit dues hores abans i ja ha quedat obsolet. Ah! I si s’ha de suspendre un tram de trajecte, allà hi ha autobusos preparats per fer el mateix itinerari del tren. Aquí hi ha hagut gent que, posem per cas, havia d’anar a Sils i havia de baixar a Mataró perquè el bus no arribava al seu poble i s’havia de buscar la vida.

Comprendran, doncs, que estem molt més avançats que els ferrocarrils suïssos perquè ens estalviem molta feina i molts diners. Allà tenen el mal costum de revisar el balast, és a dir, la pedra utilitzada en la construcció de vies fèrries (normalment grava matxucada i angulada amb un diàmetre d’entre 25 i 50 mil·límetres), que es disposa sota, entremig i al voltant de les travesses que sostenen els rails. (A Adamuz, el balast era reciclat i les travesses, velles.) Allà empren màquines revisores per auscultar rails i, sobretot, soldadures amb ultrasons; nosaltres les comprem, però…

Segons Adif (Administrador d’Infraestructures Ferroviàries), la flota «laboratori» per mesurar i auscultar vies inclou set vehicles destinats a la inspecció dinàmica i geomètrica de les vies i la catenària, tant per a l’alta velocitat com per a les vies convencionals. Per a tota la xarxa (més de 4.000 km només d’alta velocitat), quatre de les set auscultadores estan parades a les cotxeres des de fa anys per problemes d’homologació o de posada en servei. Una d’aquestes (matrícula 162-011) està abandonada i amb grafits a Fuencarral (Madrid). Una altra (matrícula 162-010) es troba aturada a Guadalajara. Un altre dels nous trens (el Talgo 106, conegut com a Doctor Avril) ha estat localitzat aturat i amb signes de vandalisme a l’estació de Burgos.

L’Estat suís sap que el ferrocarril és un servei públic i hi pressuposta i executa els diners que calen, amb total transparència, comptant amb el trànsit de mercaderies pels seus llacs. Aquí les mercaderies es van amuntegar als ports catalans durant la setmana de desori del gener passat i ningú no va dir res. Aquí, el 2013 s’executà un 40,5% del pressupost; el 2014, un 31%; el 2015, un 44%; el 2016, un 33,5%; el 2017, un 78,5%; el 2018, un 51,4%; el 2019 i el 2020, sense aprovar pressupostos generals de l’Estat, amb pròrroga dels anteriors, un 44,6% i un 70,1% (hi van influir els fets d’Urquinaona per la sentència del procés?). El 2021, l’execució pressupostària va tornar a caure a un 19,3% (només hi van posar 248 M€, quan n’havien promès i signat en el pressupost 1.462!). El 2022 només van fer realitat un 33,5% del que havien promès (1.513 M€) i el 2023, darrer any del qual tenim xifres, un 33,5%. Durant el primer semestre del 2024 l’execució va ser una mica més del 16%, la més baixa dels últims anys. Segons l’Autoritat Fiscal Independent, en aquests darrers anys, del 50% d’inversió ferroviària a Madrid només un 12% va correspondre a Catalunya. On van els diners no executats? Els mitjans no n’han parlat i tampoc no han parlat del tema de les assegurances!

Allà hi ha equitat en la distribució dels diners per a cada cantó. Ara, després d’Adamuz i Gelida, aquí ens han tornat a prometre una pluja de milions, quan el que caldria és demanar el traspàs de Rodalies de Renfe a Ferrocarrils de la Generalitat i, encara més, davant de l’alliberament d’operadors ferroviaris que prepara Europa (per a l’alta velocitat aquest any 2026, així com propostes per facilitar certificacions de maquinistes que vulguin fer serveis cross-border) i, per a l’any vinent, ajudes a operadors per competir amb costos més baixos. Renfe ja no tindrà monopoli garantit en la majoria de serveis domèstics. Rodalies i serveis regionals podran ser licitats a empreses privades o públiques competidores, com ara Ouigo i Irygo competeixen en alta velocitat.

Siguem sincers: amb pluges de milions no s’arrangen desenes d’anys de desídia. Els passatgers que es carreguin de paciència. Els milions aniran a obres començades o projectades: estació de la Sagrera, soterrament de la línia de Rodalies a Sant Feliu de Llobregat i a Montcada i Reixac (cal un túnel de 4 km), desdoblament de la R3, soterrament i integració de vies a l’Hospitalet i intercanviador de la Torrassa.

Pel que fa a Girona, més enllà del tren-tram Olot-Banyoles-Girona-Costa Brava, que segons la Fundació Mobilitat transportaria més de 6 milions de passatgers l’any, el Pla Estratègic Ferroviari de la Generalitat (fins al 2050) planteja l’Eix Transversal Ferroviari, una estació d’AVE a Aeroport-Costa Brava, el reforç i la protecció de vies i talussos i el replantejament de l’estació de Figueres. Per tot això, els usuaris de Rodalies notaran molt poc les inversions que hi vagin a parar; ho notaran a partir del 2030.

A la porta de l’Infern de la Divina Comèdia de Dante (cant III, vers 9) hi diu: Lasciate ogni speranza, voi ch’intrate («Abandoneu tota esperança els qui hi entreu…»). Ho podríem copiar aquí: Lasciate ogni speranza, voi ch’intrate nelle ferrovie di Renfe.

Subscriu-te per seguir llegint