La mala gestió del sistema ES-Alert

Catalunya compta amb un dels millors serveis meteorològics del món, amb una xarxa d’aficionats immensa i un grup de professionals excel·lents. Ens encanta el que passa al cel; ens emocionen els fenòmens meteorològics més diversos, bonics o extrems que patim en aquesta zona tan variada orogràficament. No hi ha dia que no parlem de meteorologia. Hem tingut un gran mestre com Alfred Rodríguez Picó, i cada setmana escoltem les explicacions d’un altre geni com Dani Ramírez. No només ens diuen quin temps farà amb tot l’encert possible dins d’aquesta ciència no exacta, sinó que també ens transmeten la seva passió. És difícil entendre com, amb un grup tan ampli de professionals i aficionats, no som capaços de trobar un model d’avisos i alertes que no provoqui polèmica o malestar. Podríem dir que el moment en què la gestió va ser més encertada va ser durant la llevantada i ploguda del passat 20 de gener. En canvi, en la darrera ventada s’ha fet el que no s’hauria de fer si es vol preservar la credibilitat del sistema. Com és possible que quan hi ha una situació de risc en una zona, s’apliquin les mateixes mesures a llocs on no existeix aquest risc? Si el vent bufa fort a Barcelona, no podem tancar les escoles de Girona, anul·lar operacions mèdiques a Figueres o suspendre un partit de futbol a Cadaqués. No té cap sentit. S’hauria de repensar la fórmula perquè la gent es prengui seriosament un sistema creat per salvar vides. Una proposta que em permeto fer és la següent: en cas de fenòmens extrems en algun punt del territori català, enviar a la zona afectada l’alarma al mòbil (amb un sorollet desagradable) i, a la resta, un avís sense so. Un per alertar i l’altre per informar en cas que algú hagi de viatjar. Les mesures de mobilitat o anul·lació només s’haurien de dur a terme a la zona on hi ha perill real. Aquesta podria ser una fórmula encertada per complir el propòsit dels avisos i alertes: focalitzar més, ser més locals quan la situació ho permeti i així no perdre la credibilitat necessària. Si hi ha un excés d’alertes, quan sigui necessari de veritat, la gent podria no fer-ne cas. Tampoc té sentit enviar el missatge amb sorollet desagradable per informar de l’aixecament de les restriccions. Protecció Civil hauria de replantejar certs aspectes per treure un rendiment útil a aquesta eina; hem passat del res absolut a l’exageració. Entre poc i massa hi ha l’intermedi on es troba la solució.

Subscriu-te per seguir llegint