Del vent de Brunyola i altres ventades

Uns mesos després de l’emissió d’«El Foraster» que el va convertir en protagonista destacat, l’Eduard de Brunyola haurà pogut constatar com la intensitat del vent té, com a mínim, dues lectures: una de subjectiva i una altra d’objectiva. Pel que fa a la segona, no hi ha cap mena de dubte; si l’anemòmetre està ben calibrat reflectirà la dada exacta dels quilòmetres per hora de les ràfegues i la mitjana de totes elles. La subjectiva és més interpretable. Per això, en comarques del país com l’Empordà o les Terres de l’Ebre, on estan acostumats a tramuntanades i mestralades, es poden considerar moderades o febles algunes ventades que en territoris arrecerats es viurien com a extraordinàries.

Sigui com sigui, el vent ha estat el protagonista d’aquests darrers dies. No pas un vent lleuger o quasi inexistent com el que detectava l’Eduard i que, com a molt, representava un perill a l’hora de cremar branques d’oliveres o d’avellaners, sinó un vent intens que ha portat el Govern a activar el Pla Ventcat amb un nivell d’alerta de 6 sobre 6. Un vent que en moltes comarques no ha bufat, ni de lluny, amb la força inicialment prevista. Un vent, però, que a través de l’estat d’alarma ha trasbalsat el país, amb una gran incidència social, cultural i econòmica.

Tertúlies radiofòniques i televisives, articles, cròniques i converses de carrer s’han fet ressò de l’encert, l’oportunitat o la proporcionalitat real de les mesures adoptades a tot el territori. La meva impressió és que trobaríem tants partidaris com detractors. Val més prevenir que curar, la seguretat abans que res, la meteorologia no permet delimitacions exactes, etc., són alguns dels arguments dels qui han beneït la imposició de mesures generalitzades. Els detractors basen les seves crítiques en aquest punt: s’haurien de fer restriccions més precises, més acotades i més quirúrgiques. Cal paralitzar Girona i Lleida si l’alarma només preveu incidències greus a l’àrea metropolitana de Barcelona i a la Catalunya Central? Cal mantenir-la a tot arreu fins als horaris establerts si la realitat va transitant cap a condicions més favorables?

Reivindico un xic més de sentit comú i precisió sobre quins territoris recau el risc més elevat

La resposta a la pregunta: ens protegeixen o es protegeixen, no és senzilla. La desubicació estacional i la intensitat que han adquirit alguns fenòmens meteorològics suposen, sens dubte, un nou repte pels governants. La pèssima gestió preventiva de la DANA al País Valencià els ha posat en guardià. Els caldrà i ens caldrà a tots trobar l’equilibri entre el que poden suposar alarmismes injustificats i el foment d’una ciutadania esporuguida o el seny i la responsabilitat individual davant situacions meteorològiques extremes. Pagesos i mariners podrien servir d’exemple. No els cal, en general, una alarma institucional per avaluar si el temporal permet sortir a pescar o per travessar una riera, quan va d’ample a ample, per arribar al tros.

A propòsit de tot plegat, el mapa de La Selva acostuma a sortir sencer en les previsions de riscos meteorològics de TV3. Tant si hi ha perill de nevades que potser només afectaran Arbúcies, Sant Hilari i la rodalia del Montseny com si es preveuen fenòmens que només acostumen a incidir en La Selva Marítima. No reivindico pas una nova comarca. Només un xic més de sentit comú i, sobretot i malgrat la dificultat, de precisió sobre quins territoris recau un risc més elevat.n

Subscriu-te per seguir llegint