Refundar sense assumir

Aquests dies hem sentit a Gabriel Rufián parlar de la necessitat de refundar l’esquerra en un gran bloc. El concepte sona bé, fins i tot èpic. Però convé fer-se una pregunta incòmoda: es pot refundar res sense abans assumir per què no ha funcionat?

En política, com en la vida i en l’empresa, quan un projecte falla hi ha dues opcions: analitzar errors i corregir-los, o bé canviar el nom i continuar igual. Massa sovint es tria la segona. Es parla de refundació quan, en realitat, s’està evitant l’autocrítica.

La democràcia no va de blocs tancats ni de trinxeres ideològiques. Va de gestió, de resultats i de responsabilitat. Quan es governa –o s’influeix decisivament en un govern– durant anys, no n’hi ha prou amb anunciar una nova etapa. Cal explicar què s’ha fet malament i què es farà diferent.

La ciutadania està cansada de grans paraules i petits resultats. El que vol són solucions concretes: accés a l’habitatge, seguretat, serveis públics eficients, feina digna i un futur previsible per als seus fills. I res d’això s’aconsegueix amb consignes ni amb màrqueting polític.

A més, la política de blocs té un efecte pervers: empobreix el debat. Obliga a posicionar-se en bàndols, elimina els matisos i castiga el pensament lliure. I una societat sense esperit crític és una societat més feble.

Des d’una visió liberal i humanista, la política hauria d’aprendre més del món real. En qualsevol empresa, ningú refundaria un projecte sense abans avaluar resultats, escoltar els clients i corregir errors. En política, en canvi, es pretén començar de zero sense rendir comptes.

Refundar no és unir sigles ni discursos. Refundar de debò comença per una cosa molt més simple i molt més difícil: dir la veritat. Perquè sense autocrítica no hi ha refundació. I sense responsabilitat, no hi ha una democràcia forta.

Subscriu-te per seguir llegint