La ultradreta, sense adversaris

Les eleccions a l’Aragó ratificaren l’ascens imparable de la ultradreta. Recorro tot sovint el Pirineu aragonès i en poblacions com Sabiñánigo, Biescas, Panticosa, Jaca o Sallent de Gállego, només per posar uns exemples, Vox el proppassat 8 de febrer multiplicava resultats, mentre PP i PSOE perdien suports. A 39 municipis els d’Abascal es convertiren en la primera força i foren la segona en 152.

El candidat del PP es dedicà tota la campanya a destrossar la figura de Pilar Alegría, titllant-la des de mentidera fins a còmplice de l’independentisme català i d’encobridora de les malifetes de Francisco Salazar. Aquesta campanya tan agressiva d’Azcón només serví per a reforçar els missatges de Vox que defensaren allò de «com pitjor, millor».

D’altra banda, al PSOE no li va donar resultat oferir als aragonesos una millor sanitat, educació o serveis socials. Perdé centenars de vots fins i tot en feus on sempre havien guanyat. Per a més inri, Pilar Alegría feia ja anys que residia a Madrid, per la qual cosa estava força allunyada de les reivindicacions dels seus electors.

Les eleccions van deixar palès que la gestió del dia a dia no importa massa en aquests moments. Aragó en els darrers anys ha aconseguit inversions milionàries i fins i tot algunes empreses consolidades de les Terres de Ponent s’hi han instal·lat a causa de les millors condicions que ofereix el govern aragonès. Des del punt de vista econòmic viu un dels seus millors moments, per la qual cosa Azcón convocà unes eleccions, tot pensant que fregaria la majoria absoluta i contràriament perdé dos escons.

Santiago Abascal s’instal·là a l’Aragó al llarg de la campanya. Visità una gran quantitat de municipis i des de les places dels pobles es dedicà a insultar Pedro Sánchez i criticà el PP pels seus pactes a Europa en matèria agrícola. Sense cap mena de proposta en positiu, sense programa autonòmic i amb uns candidats totalment desconeguts assoliren 14 escons que mediatitzaran un PP desconcertat que cometé el gravíssim error en el darrer acte de campanya de convidar un personatge tan fosc com Vito Quiles que alternà amb un conjunt musical anomenat Los Meconios que reivindicava el cop d’estat del 1936. Era la fórmula popular de frenar Vox i fracassaren estrepitosament.

Tard o d’hora les formacions majoritàries espanyoles hauran de revisar les seves estratègies, perquè això de tirar-se els plats pel cap només engreixa una formació populista i d’ultradreta com Vox, que pesca en nínxols conservadors afins al PP i en uns altres dominats per la classe treballadora que, davant de l’actual desencís, voten per una aventura que ningú no sap com pot acabar.

A Catalunya tampoc hi ha una estratègia per frenar la ultradreta. Totes les formacions majoritàries fins ara van a la seva i s’acusen mútuament dels dèficits del país. En aquest sentit és inexplicable la posició d’alguns partits que demanen dimissions pel caos de Rodalies quan ells també en són protagonistes, encara que sigui en pretèrit.

La sequera fou el pitjor maldecap de Pere Aragonès, que es veié obligat a tirar la tovallola davant l’actitud de Junts i els Comuns que es negaren a aprovar-li els pressupostos.

Les tempestes han posat de manifest la fragilitat de les infraestructures viàries i ferroviàries catalanes. I això no és un problema d’avui, sinó que s’arrossega des de fa dècades i afecta a partits com PP, PSOE, Junts, ERC i PSC i fins avui han estat incapaços de redactar un full de ruta comú, per tal de consensuar un calendari que abordi una problemàtica que preocupa a molts ciutadans.

Ben aviat veurem un estira-i-arronsa en la qüestió pressupostària. Junts ja se n’ha desmarcat i no és conscient que si l’electorat no l’identifica com a un grup parlamentari influent ben aviat restarà en una posició molt minoritària. Per oposar-se a tot, ja hi ha una nova marca que és la de Sílvia Orriols. Aliança Catalana continuarà culpant els immigrants de tots els mals de Catalunya i amb això en fa prou, perquè practica el mateix discurs de Vox de «com pitjor, millor».

Subscriu-te per seguir llegint