Alertar sí, amb sentit comú

El 20 de gener del 2007, la població de Portbou va tenir el seu rècord històric de ratxa de vent: 200 km/h. En aquesta població costanera, limítrofa amb França, que la tramuntana bufi a més de 100 km/h és habitual. «Al bar restaurant de la meva família simplement agrupem i lliguem les cadires i les taules de la terrassa perquè no volin. I si hi ha algú que vol seure fora, cap problema. Ja s’ho farà». Parla Gael Rodríguez, alcalde de Portbou. Dino a Barcelona amb ell i Marc Verdaguer, director del setmanari Empordà, del grup Prensa Ibérica, dijous, 12 de febrer. Aquell dia, l’alerta per vent va obligar a tancar centres educatius, centres i espais públics i va fer que les empreses recomanessin el teletreball dins del que és possible.

Mentre el vendaval assolava l’àrea metropolitana de Barcelona i provocava desgràcies, en altres punts de Catalunya no es bellugava ni una fulla. Al llarg del dia, vaig rebre diversos missatges procedents del nord-est peninsular i sobre les mesures extremes que havia pres la Generalitat: «Que s’han tornat bojos a Barcelona?», demanaven. La sornegueria apuntava que, a partir d’ara, quan bufi la tramuntana o el mestral al nord o sud de Catalunya, tots a casa. Alguns pares fins i tot van buscar el costat positiu. Almenys, els seus fills no hauran d’anar a l’escola disfressats o amb pijama. Per a qui no ho sàpiga, el nivell de mamarratxo educatiu a què hem arribat demana a la canalla anar cada dia de la setmana de carnaval amb abillaments diferents. Així va la nostra escola pública i bona part de la concertada. Matemàtiques? A qui li importen, sempre que vagin disfressats els alumnes.

Al final del dinar amb l’alcalde més jove d’Espanya -a 19 anys va assumir el simbòlic bastó, després de les eleccions municipals de maig del 2023, que va guanyar amb majoria absoluta representant el PSC- els mòbils de tots els clients sonen per segona vegada en 24 hores. Aquesta vegada per anunciar el final de l’alerta. Decantaments de cap entre els comensals, algun somriure. Ja podem sortir tranquils. Hem sobreviscut.

Casos com el de la setmana passada han de servir per rectificar les alertes als responsables de protecció civil. És comprensible que cap responsable polític vulgui fer un Mazón, però d’aquí a intentar (no ho van aconseguir) provocar l’histerisme col·lectiu a tot el territori hi ha un marge molt ampli. Si vostè pretén banyar-se quan hi ha onades de tres i quatre metres enmig d’un vendaval, és responsabilitat seva.

L’obligació dels governs és informar, alertar i prevenir; mai provocar pànic o exercir de pares. No recordo cap dia que es tanquessin les escoles a principis dels vuitanta per culpa de la tramuntana a l’Empordà. En aquella època, els dies de vent eren molt superiors a l’actualitat. Hi havia infants que anaven amb pedres a les butxaques per no sortir volant.

El que va passar la setmana passada ha de servir per ajustar errors, apel·lar al sentit comú i pensar que Barcelona no equival a Catalunya. Ves que no acabem com el flam: sempre tremolant.

Subscriu-te per seguir llegint