Pantomima

D’entre els molts inconvenients de les xarxes socials, segurament un dels més inquietants és la facilitat amb què les hem convertit en suposats reflexos del món en què vivim. Hem comprat un marc mental segons el qual els debats que tenen lloc a X són els de l’esfera publica i que allò que veiem a Instagram o Facebook és fidel a la realitat de les persones que en formen part. Ens hem convençut, com part d’una hipnosi col·lectiva, que la vida també són els simulacres, i aquests repercuteixen decisivament en els nostres pensaments i les nostres decisions. Això fins al punt que alguns mitjans de comunicació informen de coses que passen a xarxes com si l’opinió o la projecció que s’hi fa tingues el mateix grau de veritat que el que s’expressa en fòrums presencials, trencant amb el principi bàsic del periodisme d’informar sobre el que es pot contrastar. Aquesta pantomima ha arribat tan lluny que difícilment podrem revertir-la, en gran mesura perquè insistim a tenir els debats després de crear el problema. Però el cert és que tenim unes quantes pistes del mal que està fent i dels seus innumerables punts febles. En el cas d’Instagram i Facebook, és evident que la venda del producte, un mateix, posa al descobert les llacunes de cadascú: la pandèmia en va ser un claríssim exemple. En el de X, només fer notar que, malgrat el soroll que fa i les ximpleries categòriques que s’hi diuen, és una de les xarxes amb menys usuaris, i molt especialment a Catalunya. Es nota, per exemple, en sectors com el cultural, ja que sovint es parla molt virtualment d’una pel·lícula o d’una sèrie (sovint abans de l’estrena, per acabar-ho d’adobar) i al cap d’un temps descobreixes que no l’ha vist ningú. El mateix val per la política. Hi ha qui es pensa que fent uns vídeos ben muntats amb missatges mastegats (que lesiva que ha estat aquesta creixent convicció que la forma importa tant com el fons) ja té la ciutadania contenta i convençudíssima de la seva gestió. I no. El món és molt més complex, per més que els oligarques tecnològics l’hagin volgut reduir a la seva mínima expressió.

Subscriu-te per seguir llegint