«Quadrar» els horaris de l’escola i l’empresa

Sembla que hi ha un lleuger repunt de la natalitat (un 1%, segons les estimacions de l’INE) a Catalunya, després de la caiguda en picat en les últimes dècades. Hi ha molts motius per a aquest descens, des d’econòmics –en alguns casos amb prou feines n’hi ha per sostenir-se un mateix, com per a sobre sumar-hi prole–; laborals – sovint hi ha una priorització de la carrera professional per tal de no trobar-te, precisament, amb què no arribes a final del mes–; sentimentals –les parelles de tota la vida cada cop abunden menys–, però, sense dubte, un dels problemes clau són les dificultats de conciliació en un context en què moltes llars necessiten dos sous per arribar a finals de mes. Hi ha criatures que, amb poc més de quatre mesos, ja s’han de passar sis o set hores diàries a la llar d’infants.

Per això, preocupa la proposta la patronal Cecot de fer quadrar els horaris d’empreses i centres educatius per «afavorir la conciliació». Ve a ser quelcom similar al que va proposar fa uns mesos Yolanda Díaz, que les llars d’infants estiguin obertes 24 hores, per tal de cobrir totes les franges horàries dels pares treballadors. Però és que els nens no necessiten més temps a l’escola, sinó més temps amb els seus pares. I el fet que es parli de «quadrar» horaris em fa pensar més que les escoles s’hagin d’adaptar a les empreses –allargant tot el que es pugui per davant i per darrere– que no pas una millor racionalització dels temps de treball per facilitar que els nens puguin ser nens a les tardes i no s’hagin de quedar empalmant una extraescolar amb l’altra fins que els seus pares arribin a les 19h de treballar.

Subscriu-te per seguir llegint