Un model esgotat

Josep Sala i Collell acaba de publicar No som 6 milions, on es mostra crític amb el model que ha propiciat un gran creixement de la població immigrada a casa nostra. En una entrevista en aquest diari explicava que, tot i ser un dels grans fenòmens socials i econòmics de les últimes dècades, se n’ha parlat molt poc. No crec que se n’hagi parlat poc, però sí que ha faltat un debat serè i allunyat de les superioritats morals. La regularització de centenars de milers d’immigrants en situació il·legal ha aixecat molta polseguera les últimes setmanes, però ha aconseguit posar d’acord representants de partits polítics, sindicats, dirigents patronals o a responsables d’institucions com el Banc Central Europeu. Més crítics s’han mostrat alguns lobbys empresarials, com el Cercle d’Economia, que constata que falta una veritable política migratòria i posa sobre la taula que el model d’arribada massiva d’immigrants ha permès sostenir el creixement del PIB i l’ocupació, però ha generat guanys molt limitats de renda per càpita.

Crec que la regularització serà una bona oportunitat per ordenar un mercat laboral que fa anys que conviu amb una bossa d’economia submergida que tothom coneix però que massa sovint es tolera. Milers de persones que avui treballen sense contracte, sense drets i sense cap mena de protecció podrien accedir a feines regulades, amb cotització i garanties bàsiques.

Un cop dins del sistema, aquests nous treballadors contribuiran de manera més clara al finançament col·lectiu. Encara que les cotitzacions dels seus llocs de treball siguin modestes, sempre seran més altes que les inexistents que generaven mentre estaven fora del circuit formal. Això vol dir més recursos per sostenir serveis públics essencials com la sanitat o l’educació, dels quals ja feien ús —com és lògic— però sense poder-hi aportar en la mateixa mesura.

Espanya és dels estats que més ha recorregut a les regularitzacions extraordinàries d’immigrants. Haver d’arribar a aquest extrem és la constatació d’un fracàs, perquè significa que durant molts anys hem estat incapaços de dissenyar una política d’immigració que conciliï les necessitats de l’economia i del sistema de protecció social amb la integració de la immigració a la nostra societat.

Subscriu-te per seguir llegint