Res funciona, però vivim 83,38 anys

La pregunta és senzilla: alguna cosa va bé, en aquest país de «can pixa i rellisca»? Es queixen els pagesos, els metges, els docents i les educadores de les llars d’infants, els maquinistes, els veterinaris, les dones i un llarg etcètera que, tot i no inundar els carrers amb pancartes, agonitzen en silenci.

Mentrestant, llogar un pis a les comarques gironines (i on no?) s’ha convertit en un autèntic calvari, amb un preu mitjà que gairebé s’ha duplicat en només cinc anys i ja supera els 1.000 euros mensuals; les atencions per addiccions al joc i a les pantalles s’han disparat a Girona; i la intel·ligència artificial, que sovint menteix més que parla (i es disculpa amb un «tens raó» però ja te l’ha colat), ja s’ha fet imprescindible en gairebé totes les feines. Això sí que ens sembla el futur, la «bomba» i «l’hòstia amb vinagre»: que ens digui què hi posa en un document de 300 pàgines en cosa de minuts perquè, simplement, no volem despentinar-nos llegint-lo. Després, els més sensats s’ho remiraran i li cantaran les quaranta («no t’inventis coses», li retrauran), però els que continuïn presoners de la mandra, ho donaran per bo. I au, que sigui el que Déu vulgui.

Potser del que ens hauríem de queixar és d’això. Del que perdem cada vegada que ens fan creure que guanyem. «Què funciona a Catalunya, si tothom es queixa?», li pregunto a qui diu saber-ho tot. «Ha pensat durant 3 minuts i 14 segons», es pot llegir en una lletra petita. I diu així: «Que hi hagi molta queixa no vol dir que res funcioni: vol dir que el que falla es nota més que el que simplement va fent cada dia». I entre les coses que sí funcionen, posa d’exemple que la gent viu 83,38 anys. Com, així?

Subscriu-te per seguir llegint