El carril del mig

Li dec a la perseverança del meu professor de l’autoescola, el saltenc Manel Lladó Mas, que jo aprengués a conduir i aprovés els exàmens. Al recordat Manel, per qui tenia gran estima, li vaig reconèixer sempre el seu temps i esforç. Als 18 anys jo pensava que seria una missió impossible aprovar-lo, em considerava inútil total per a la conducció. Dos anys després ja era una necessitat professional i havia assolit -circumstància decisiva- un sou que em permetria finançar-lo. Un Renault 5 de segona mà comprat per 280.000 pessetes a la Ford de l’autovia de Sarrià, propietat d’en Jordi Geli, mesos després president del Girona FC. Ell i el meu pare em van triar el cotxe. Mesos abans en Manel Lladó, home de futbol, president del Salt i de la Penya Doble Set, regidor de l’ajuntament i un dels grans impulsors de la independència de la seva vila, va dir que ens en sortíem segur, en plural. Amb sang, suor i bon tarannà acabaria aprovant la teòrica i la pràctica. Aquell dia ho celebraríem dinant a La Pequeña quan encara no era La Roca Petita.

Divendres passat en Jordi Basté va fer una entrevista sensacional a la professora de l’autoescola del RACC Vicky Novell, amb 40 anys d’experiència. Es feia un programa especial amb motiu del 120è aniversari del Reial Automòbil Club de Catalunya, l’entitat de més volum associatiu del país i que presideix el gironí Josep Mateu. La senyora Novell ara es centra en els alumnes que volen recuperar el carnet després d’haver-lo perdut per les seves infraccions, en un vuitanta per cent per raons de consum d’alcohol o estupefaents. Era un pou d’anècdotes però sobre tot de sentit comú i amb una gràcia insòlita per explicar-ho. Quan explicava que a vegades alguns alumnes venien a les seves classes per recuperar el carnet conduint un cotxe i deixant les claus sobre la taula proclamava encertadament que «hi ha molta gent però poca persona, haurien de portar al seient del copilot un mosso d’Esquadra». Llavors va enviar al programa un missatge de veu el pilot Nani Roma, guanyador del Dakar tant en motos com en cotxes, per explicar que ell de petit ja conduïa a la casa de pagès on va néixer, a Folgueroles, tota mena de vehicles incloent tractors. Quan es va examinar de la prova pràctica va executar totes les maniobres perfectament però... conduint amb una sola mà. L’examinador el va suspendre: «Torni quan en sàpiga menys».

Llavors la professora va aprofundir una idea que comparteixo. Una cosa és saber conduir i segur que en Nani Roma ho feia de fàbula encara que fos només amb una mà o amb dos dits, i l’altra circular, és a dir que per molta habilitat que un tingui portant el cotxe ha de tenir en compte als altres. Empatitzar i pensar en la seguretat de tots. Va posar un exemple amb una de les polèmiques en les que en aquest país tothom hi diu la seva, com és la circulació a l’AP-7 pel carril del mig. Els responsables de trànsit i experts en seguretat ho repeteixen constantment: el carril del mig no és per circular de forma continuada sinó per avançar. Per circular ja hi ha el de la dreta. Hi ha gent que sempre circula pel carril del mig a l’autopista i ho justifica. Van a la seva, pensen que no molesten a cap altre vehicle i a una velocitat moderada estalviant-se la molèstia dels camions . Després hi ha els que no només s’indignen sinó que agressivament comencen a fer eslàlom emprant els tres carrils.

Al mateix programa entrevisten el president del RACC. En Josep Mateu lamenta que les administracions no solen consultar als experts ni planifiquen globalment: ciutat i país. Es posa les mans al cap amb algunes decisions preses estrictament per raons polítiques i de model però sense mesurar els efectes. Posa dos exemples. El carril bici de la Via Augusta, que ofega cada matí l’entrada de Barcelona venint del túnel de Vallvidrera. El carril ocupa el 20 per cent de l’espai i el trànsit que acull aquesta franja no arriba a l’u per cent. O el cas de la conversió en peatonal del carrer Consell de Cent, que ara és una via ràpida per a patinets i bicicletes i per als camions de càrrega i descàrrega dels negocis de la zona. I que ha col·lapsat els carrers propers. Es vol expulsar els cotxes del centre de Barcelona sense oferir alternatives com les rodalies, que acaben expulsant també a la gent per no garantir la seva normal mobilitat. I per a l’AP-7 no hi veu solucions fàcils ni immediates. Anem cap al col·lapse total.