Catalunya, la mà negra i la mà amb parèsia

Si ens aturem a fer una mirada objectiva sobre els successos que venen ocurrent des de fa un any, és per sortir a córrer i no mirar enrere.

De gener a març de 2025 l’any va començar amb una sequera greu amb restriccions d’aigua. Les pluges dels mesos següents van reduir les limitacions d’aigua, essent el març un mes extraordinàriament plujós, passant de sequera a escenari humit en poc temps. El juliol també va ser un dels juliols més plujosos, però el 2025 tanca com el quart any més càlid a Catalunya, amb una anomalia d’1,2 °C respecte a 1990. El desembre va acabar sent el més plujós del segle XXI.

En el primer semestre 2025 comença el col·lapse de rodalies, es comptabilitzen 175 incidències destacades en 115 dies diferents (gairebé una i mitja cada dia!). Comporten 1.500 hores de retard i més d’1,1 milions de viatgers afectats en aquest semestre. Destaquen l’R15 amb 112 dies amb incidències i l’R4 amb 17 dies d’incidències greus, amb 10.000 viatgers afectats. La Cambra de Barcelona recorda que el dèficit inversor a Catalunya és de 45.000 milions d’euros.

El 2025 la congestió estructural de l’AP7, sense peatges des de 2021, es converteix en un problema crònic, agreujat pel mal servei ferroviari i la baixíssima transposició del transport de camions al ferrocarril. El mes d’octubre va començar el contagi de dermatosi nodular a les vaques a l’Alt Empordà, també la grip aviària i al mes de novembre es va detectar la pesta porcina africana en senglars.

En habitatge tothom coincideix en la manca d’oferta assequible i la pressió demogràfica creixent, fruit de polítiques de construcció d’habitatge inexistents des de l’any 2010. El resultat són pujades de preus inassequibles per a la majoria dels salaris. Els preus dels lloguers a la fi de 2025 es troben entre 18,6 i 20,02 €/m². Entra en vigor el decret llei de preus a zones tensionades.

Durant el 2025 es repeteixen les denúncies de saturació i de manca de recursos a hospitals (cues per especialistes des de 120 dies fins a 616 dies segons hospital), a assistència primària, i també en centres educatius, que impulsen les mobilitzacions de col·lectius professionals i d’usuaris. Els que poden contracten assegurances i ensenyament privat.

Durant els dos primers mesos de 2026 la pluja continuada i les ventades afecten el servei de rodalies, amb tants punts de perill, que feien inviable la circulació de trens, havent d’arribar a l’aturada total. En l’Alta Velocitat es descobreixen defectes de manteniment que frenen la velocitat dels trens i provoquen caos considerables als viatgers.

Catalunya continua a la cua en generació renovable, on només cobreix el 13,6% de la demanda elèctrica, quan hauria d’arribar al 54% el 2030. El juliol 2025 hi ha l’apagada elèctrica. Apareix una limitació de potència per colls d’ampolla a la xarxa, havent d’ampliar la capacitat, cosa que necessitarà anys, mentre l’economia no podrà augmentar la demanda elèctrica.

El mercat de treball mostra un augment en la rotació laboral difícil de gestionar, amb més canvis de feina, de curta durada, i dificultats a les empreses per retenir personal qualificat, a causa de la pèrdua de poder adquisitiu per l’habitatge, la inflació i per augment de la fiscalitat. L’absentisme laboral arriba a nivells insostenibles sobretot en sanitat, educació, atenció al públic, logística i s’estén a tot el teixit econòmic.

Tot plegat sembla com si algú ho ha provocat, com si hi hagués hagut una mà negra que treballi per fer tancar l’economia catalana i augmentar el malestar de la societat.

Certament, la mà negra existeix des que Aznar va decidir fer Madrid Districte Federal i xuclar els recursos de tota Espanya. L’estat profund de Madrid existeix. Això pot explicar els problemes d’infraestructures, però no els d’habitatge, ni els d’energia renovable, ni l’excessiva concentració de sectors com el turisme, ni la venda de porc en canal, que són el reclam de més immigració i de baixos salaris. L’augment de població es trasllada als serveis públics, demanant més recursos econòmics i fent baixar el nivell social, factors que acaben passant factura al funcionament de tot plegat.

El problema principal de Catalunya és un lideratge feble des de fa molts anys que no entén que, sense treballar per aconseguir feina de qualitat, sense fomentar l’excel·lència, persistint en la mediocritat, no hi pot haver més valor afegit i, per tant, no hi pot haver salaris alts. De fet tampoc resoldrien el problema de l’habitatge si no es treballa per abaixar fins a la meitat el cost del lloguer amb habitatge públic. Des de 2008, amb la bombolla immobiliària, Catalunya ha frenat (de fet congelat) el desplegament urbanístic, talment com si hagués pres un virus antihabitatge, agreujat per l’augment descarat del turisme i pel creixement de la immigració.

Sortir del pou exigeix un lideratge polític i social fort, que freni el turisme i el porc low cost, impulsi l’energia renovable, construeixi noves línies de tren de passatgers i de mercaderies (nou túnel a Barcelona, eix ferroviari transversal o paral·lel a la B-40, estacions de mercaderies de Girona, canvi d’ample de via fins a Portbou), que ajudi a desenvolupar els sectors amb més valor afegit, que construeixi habitatge públic, que resolgui el nivell dramàticament baix d’educació (fomentant molt més la formació professional) i de sanitat. I, evidentment, que sigui persistent en reduir el dèficit fiscal introduint el concepte d’ordinalitat real, i no es deixi ensarronar fàcilment per Madrid. Per això ha de ser un lideratge fort, per superar l’estat profund, la mà negra. I això no es fa si aquí hi ha una mà amb parèsia.