Trenta planes de paper mullat

Una de les grans notícies de la setmana, i no s’entén com no ha obert portades de diaris i de Telenotícies, ha estat la presentació de l’Informe anual 2025 sobre drets culturals de l’Ajuntament de Girona. Per si no ho sabien, en aquesta ciutat existeix un Consell de les Arts i la Cultura que vetlla per tots nosaltres. El document «recull el treball participatiu desenvolupat durant l’any passat i planteja recomanacions per orientar les polítiques culturals municipals». Seguin, seguin, que riurem.

Aquesta és la típica eina que no serveix per res més que per entretenir qui el gat pentina. Un altre estudi ple de frases que sonen de meravella i que a l’hora de la veritat no volen dir res. «Entre els suggeriments hi ha la necessitat de situar la ciutadania al centre de les decisions; reforçar el dret i accés a la participació; garantir que la diversitat de la ciutat sigui plenament representada, i potenciar la cultura popular». Per arribar a aquestes conclusions gairebé una vintena de persones, amb el regidor de l’àrea, Quim Ayats de president, hi van estar tot l’any passat.

L’informe té una trentena de planes i no m’hi ha semblat llegir res que no siguin obvietats. «Enfortir la capacitat dels equips culturals per aplicar una mirada basada en els drets culturals, oferint formació específica al personal», «situar la ciutadania en el centre del sistema cultural mitjançant mecanismes estables d’escolta i corresponsabilitat», «incorporar mecanismes permanents de participació ciutadana en la planificació i gestió cultural municipal» i així anar passant planes fins concloure, al final, que cal «reforçar» els vincles entre la ciutadania i les institucions culturals. Amb treballs com aquest no sé si ho aconseguiran.