L’església de Cadaqués ja no és blanca

Ja fa un temps vaig escriure en una columna d’aquest diari sobre l’estat lamentable de la façana de l’església de Cadaqués. Quatre anys més tard, la situació és la mateixa o pitjor. Entremig d’aquests mesos em vaig moure per buscar una solució i vaig trobar diverses persones disposades a fer les donacions oportunes per arreglar les parets malmeses i pintar-les -una quantitat important de diners-. Fet el primer pas, i faltant tan sols una petita part, vaig contactar amb el Bisbat de Girona per saber quin era el procediment correcte per dur a terme l’acció. Però, com sempre passa, la burocràcia s’entesta a desmuntar qualsevol indici de progrés. Com no podia ser d’una altra manera, per la «complicació» de l’estudi, el projecte tècnic i els permisos municipals i autonòmics necessaris prèviament, el Bisbat em va convidar -sempre amablement- a aturar la campanya de recaptació de fons. Tot i això, ingenu de mi, vaig creure que almenys això faria moure el vesper i acabaria passant alguna cosa. Res més lluny de la realitat: tot continua igual o pitjor.

Cadaqués no es pot permetre que la façana de l’església estigui com està. El temple del poble, lloc sagrat per a creients i no-creients, és l’epicentre de la nostra imatge. No és tan sols una qüestió estètica; també és una qüestió de respecte. L’església és cada cop un espai més obert, fet que cal celebrar i agrair al mossèn i a les persones que ho fan possible. No només és el lloc de fe, silenci i introspecció que sempre ha estat: ara també és un punt cultural obert a tota mena d’art. Un temple en majúscules que ens allunya de lo profà exterior i ens apropa allò sagrat, a través de la fe però també de la unió social que generen aquestes activitats. A diferència d’aquesta era en què el més important és l’embolcall, l’església de Cadaqués sembla anar a contracorrent, però també de manera equivocada: a dins hi ha substància, hi passen coses, però sembla que s’hagin oblidat de la seva part externa, d’aquella que està de cara al món. Per això se’m fa encara més estrany el passotisme que hi ha sobre aquest tema, malgrat totes les peticions i queixes de veïns i visitants, que fa anys que demanen una actuació urgent. Mentrestant, el temps passa sense cap resposta i les parets es van esquerdant i groguejant dia rere dia. La coronació de l’obra, vista la gran i bonica activitat dins el nostre estimat temple, seria vestir-la de nou de color blanc, color que simbòlicament ha representat en totes les tradicions la unitat divina i que, en aquest cas, també representaria la unitat d’un poble. El blanc és llum, i l’església de Cadaqués, per fora, fa temps que demana que algú la il·lumini.