SMI: 1.221 euros mensuals

Després del problema jurídic provocat per la derogació del Reial decret llei 16/2025 de 23 de desembre, en el qual s’incloïa la pròrroga del salari mínim interprofessional de 2025 fins que s’aprovés el de 2026, que va portar al Ministeri de Treball i Seguretat Social a publicar una nota informativa en la qual subratllava que continuava vigent, el Consell de Ministres celebrat el dia 17 va aprovar el nou SMI Interprofessional per a aquest any 2026, en concret 1.221 euros mensuals en 14 pagues, i sense tributació d’IRPF.

La norma, Reial decret 126/2026 de 18 de febrer, va ser publicada el dia 19 i s’aplicarà amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener.

Es tracta d’una norma el contingut de la qual va ser acordat amb els sindicats CCOO i UGT, en la taula del diàleg social, i que no ha tingut l’acord de les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme, i que a més ha generat un agre debat entre la vicepresident segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, i el president de la CEOE Antonio Garamendi, amb acusacions creuades entre tots dos.

Aquest acord entre govern i sindicats preveu que els increments de l’SMI no quedin en res per l’aplicació dels mecanismes legals existents de compensació i absorció de complements salarials, si bé això no es recull en el text del nou SMI i podrà, si és el cas, ser objecte de concreció en la norma que transposi al dret espanyol la Directiva comunitària sobre el principi d’igualtat de retribució i transparència retributiva, el termini de la qual limita per a transposició és el del pròxim 7 de juny.

Mesura fortament criticada per la part empresarial, per a la qual aquest pacte, que a parer seu no respectava el marc normatiu vigent i feia fallida la negociació col·lectiva, portaria de ser posat en pràctica a un increment exponencial dels costos i «asfixiarà a gran nombre d’empreses».

És important ressaltar que des de l’any 2018 (SMI de 735,90 euros mensuals), i això lògicament ha estat destacat pel Mites i els sindicats, l’SMI s’ha incrementat un 66%, de tal manera que la mitjana ha estat de 485,10 euros al mes, és a dir 6.791,4 euros a l’any.

La pregunta més important que cal respondre és a qui beneficia aquest nou SMI. Les dades ministerials i sindicals van des de 1.600.000 fins a 2.500.000 persones treballadores, sent les comunitats autònomes d’Andalusia, Madrid, Comunitat Valenciana i Catalunya aquelles en les quals hi haurà més persones beneficiàries del nou SMI, i suposa entre el 9 i 10% de la població assalariada, amb especial impacte entre joves, dones i nacionals estrangers, i en els sectors d’agricultura, hostaleria i comerç.

Es tracta, així ho ha destacat la UGT, de «continuar avançant cap a la plena convergència europea, garantir el 60% del salari mitjà i assegurar que el creixement econòmic es tradueixi en millors salaris per a la majoria social». Més concretament a Catalunya, les dades sindicals preveuen la seva afectació a prop de 220.000 persones, el 6% del total de cotitzants a la Seguretat Social, amb especial impacte entre les dones.

No ha estat ben rebut aquest increment en el món empresarial, i encara que no es faci expressa referència a aquest, la nota de premsa publicada el mateix dia 17 per Cepyme subratllava que les microempreses no poden assumir més costos salarials, manifestant amb indubtable duresa que «les petites i mitjanes empreses que representen el 99,8 % del teixit productiu, estan sotmeses a un asfixiant increment de costos que posa en risc la seva supervivència i, amb això, l’ocupació que sostenen que no tenen en compte les diferents realitats empresarials».

Crec que cal valorar positivament el nou SMI, en la mesura que pot continuar contribuint a millorar els nivells salarials dels qui perceben els més baixos salaris, si bé al mateix temps cal avaluar com afecta als salaris superiors, i per descomptat també continuar desitjant que mesures que afecten a tothom laboral, tant empresarial com de persones treballadores, puguin acordar-se en un diàleg social tripartit.

Repte difícil en aquests moments, però que cal continuar intentant, per tots, que sigui possible.

Subscriu-te per seguir llegint