Els joves se’n riuen de Pedro Sánchez

El cap de setmana passat vaig preguntar a l’Ernest i a un amic que va venir a casa, què farien quan el govern prohibís l’ús de les xarxes socials als menors de 16 anys. Del riure, gairebé cauen del sofà, fins i tot van haver d’interrompre la partida en la Play, que maco és veure un fill alegre. D’entrada, em va molestar que tinguessin tan poc respecte cap a un pare de família i amfitrió (respectivament), fins que vaig adonar-me que no reien de mi, sinó d’en Pedro Sánchez, dels seus ministres, dels seus assessors i àdhuc de les famílies de tots ells, als quals consideren uns idiotes sense excepció. I sense remei.

-Apa que no hi ha maneres de saltar-se una prohibició com aquesta- van agregar quan van haver recuperat l’alè, i mirant-me com si jo fos marcià, per haver-los fet una pregunta tan absurda.

Li auguro a aquest nou brindis al sol el mateix futur que a l’abolició de la prostitució, que va ser una altra de les genialitats del govern i de la qual fa mesos que ningú en parla, probablement perquè no tenen ni idea de com dur-la a terme, tret que els casos que van sortint a la llum de dirigents del PSOE com a usuaris d’aquest servei, siguin un intent de col·lapsar l’oferta i impedir que ningú més hi accedeixi. Si és així, cal reconèixer que s’hi estan deixant la pell.

Si aquest govern es preocupés de debò pels ciutadans, abans d’enfrontar-se a la prostitució i a l’ús de xarxes socials, començaria per abordar causes més senzilles, com per exemple abolir també la llei de la gravetat, així jo mateix saltaria pel balcó cada matí per a sortir de casa, sense perdre temps cridant a l’ascensor. Només es requereix una campanya organitzada -experiència els sobra en aquests menesters- contra Newton a TVE i mitjans afins, més un decret llei anul·lant el seu cèlebre descobriment. En lloc d’això, el govern i els seus socis prefereixen assaltar fortaleses inexpugnables. Podem ha presentat també alguna moció no recordo on, per a prohibir jugar a futbol al pati de l’escola, demostrant que, contra el que tothom creu, és un partit que continua creient en les utopies, a baix el capital i la pilota de reglament. Són la riota fins i tot dels adolescents.

Subscriu-te per seguir llegint