Jordi Turull i el ridícul polític

El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, en la seva intervenció al consell nacional del partit, celebrat dissabte passat a Vilanova i la Geltrú, va mostrar el seu tarannà més sectari al denunciar la gestió del president de la Generalitat, Salvador Illa, donat que: «El seu projecte no és Catalunya, el seu projecte és el PSOE», i ha afegit que és impossible governar sense plantar-se davant Madrid.

El dirigent de Junts ha reafirmat el seu partit com l’únic representant d’un «independentisme positiu i transversal». Davant els dubtes i les negociacions a porta tancada dels republicans, Turull treu pit de la cohesió interna de Junts. L’informe de gestió de la cúpula ha estat ratificat amb un aclaparador 99,12% dels vots, enviant un missatge de força i unitat.

«Cal un Govern que sigui solvent i no incompetent», ha remarcat per posar en el mateix sac el desgavell de Rodalies, com s’han afrontat les alertes pel temporal de vent, les aturades dels maquinistes de tren i les vagues de metges, mestres i pagesos. Aquestes crítiques atribuïdes a la gestió del govern de la Generalitat només fa palesa la manca del sentit del ridícul de la formació de Carles Puigdemont que, per fer bullir l’olla, barreja naps amb cols.

En efecte, no es pot acusar d’incompetència del govern del president Illa en qüestions que existeix una manca de competències de l’executiu català o defensar la rescissió del contracte amb Renfe sense explicar les conseqüències econòmiques que comportaria.

En un segon ordre de coses, el discurs de Turull s’ha dedicat a blasmar les converses entre el govern i ERC sobre el nou model de finançament que «renuncia a la singularitat pròpia i als ingressos que el país necessita». I s’ha declarat contrari a la creació d’un consorci d’inversions entre la Generalitat i el govern central, avalat per ERC: «Ja n’hi ha prou de crear més organismes i empreses mixtes com aquest consorci, com l’empresa mixta de Rodalies, que l’única cosa que fan és confondre més». En resum afirma que: «Per això, nosaltres, l’única divisió que ens permetem és aquella que separa el que és útil per a Catalunya i el que no ho és».

Bé, no és certa aquesta frase tan contundent. El segell del tot o res és la política de Junts. D’entrada, en el Congrés, si no aconsegueixen les seves pretensions il·lusòries es posen de cul per, posteriorment, regatejar el seu vot favorable a la proposta, afecti o no als interessos del catalans. Preval la política partidista que es justifica amb arguments pelegrins per donar cobertura a actuacions que, casualitat o no, coincideixen amb el PP i Vox.

Per tant, la xerrameca està destinada a uns electors desenganyats que s’acosten a Aliança Catalana.

Subscriu-te per seguir llegint