Sortir o marxar

Sortir de la cua de la classificació és el que va fer el Girona FC amb les tres victòries consecutives assolides en l’inici d’aquest 2026. Marxar de la cua de la classificació -que vol dir allunyar-se’n- és el que hagués fet l’equip de Míchel si ahir hagués arrodonit amb un triomf a Mendizorrotza el resultat que dilluns passat, i contra tot pronòstic, va assolir contra el Barça a Montilivi.

D’haver guanyat l’Alabès, la distància amb la cua de la taula hauria estat prou important per pensar que la pressió ja es deixava definitivament en mans d’equips com el Sevilla, el Rayo Vallecano, el mateix Alabès, el València, l’Elx o el Mallorca, que a hores d’ara es poden permetre els errors justos si no volen que les seves llargues històries a Primera Divisió tinguin un daltabaix total. El Girona FC s’hauria oblidat d’això, hagués marxat d’aquesta situació, però el resultat de Vitòria no li permet fer-ho del tot.

Però cal no oblidar que els de Míchel estan a «només» dotze punts dels tan desitjats quaranta-dos que donen la salvació, quan en queden trenta-nou per disputar-se. Un fet que permet pensar que fins i tot tenint alguna relliscada forta en el darrer terç de competició, l’objectiu és realment a l’abast.

I més ara, que Lemar ha agafat velocitat de creuer, que Ounahi ha tornat, que l’equip ha frenat la sagnia de gols encaixats que havia tingut a la primera volta i que Míchel ha fet definitivament -fa dies- el seu equip tipus.

Per posar un exemple, quan falten tretze jornades, en quina pell preferiríem estar, més enllà dels colors de la samarreta, en la d’un Espanyol en caiguda lliure que ha fet 2 de 24 en les últimes vuit jornades? En la de l’Elx que ha fet 3 de 24 en aquest mateix període? O en la del Girona FC, que acredita 15 de 24 en aquest 2026?

Subscriu-te per seguir llegint