Per un salari mínim de conveni col·lectiu a Catalunya

L’aprovació al Consell de Ministres d’un salari mínim professional de 1.221 euros bruts mensuals en 14 pagues, que representa un total de 17.094 euros anuals per al conjunt de persones treballadores d’Espanya, és un pas positiu per protegir les rendes més baixes de la classe treballadora i del col·lectiu social que pateix pitjor condicions laborals. En aquest cas parlem concretament de joves, dones i persones treballadores estrangeres, que majoritàriament mantenen relacions laborals amb contractes temporals i/o a temps parcial.

Si bé és cert que s’ha de reconèixer el positiu impacte que tindrà per al conjunt de persones treballadores d’Espanya, cal aplicar el mateix criteri qualitatiu i fer un exercici responsable, en la recerca d’una millora social i realista per la classe treballadora gironina i catalana. La inflació i el cost de la vida a Girona, afecta d’una manera més intensa a les rendes més baixes a diferència de la gran majoria d’altres territoris, tal com es desprèn del primer Informe Social de Catalunya 2025, presentat el 17 de febrer pel Govern de la Generalitat. El recent document informa que una part substancial de la població catalana utilitza el 95% del seu sou per cobrir les necessitats bàsiques. Davant d’aquest escenari preocupant, hem de reforçar urgentment l’aposta per exigir increments salarials més alts dins de la negociació dels convenis col·lectius de Catalunya.

Com a mínim, cal consensuar entre les parts un salari mínim de referència per a qualsevol conveni col·lectiu de Catalunya, que garanteixi que qualsevol persona treballadora catalana pugui percebre uns ingressos mínims de 18.000 € anuals, amb la perspectiva d’aconseguir a curt termini, la fixació del salari mínim de conveni de Catalunya.

Aquest salari el va calcular el govern de la Generalitat, i el va presentar als agents socials al Consell de Relacions Laborals de Catalunya. L’import d’aquest salari mínim dels convenis catalans va ser quantificat de 1.424 euros bruts mensuals en 14 pagues, que representa un total de 19.939 euros anuals.

Si volem reduir la bretxa salarial de gènere a les empreses gironines, si volem aconseguir una igualtat entre homes i dones en la realització de feines històricament feminitzades com és l’atenció a les persones i el treball de cures; si volem crear una societat gironina on tothom pugui accedir a un habitatge i si volem ser un model exemplar, per a la resta de territoris, respecte a la integració social de persones d’origen estranger, cal aplicar una política salarial a Girona on el nucli central sigui el salari mínim de conveni de Catalunya.

Cal una estratègia que adeqüi les pujades de l’SMI a la realitat catalana. Paral·lelament, cal apostar per assolir un acord entre sindicats i patronals, amb la mediació del Govern de la Generalitat, per a la fixació d’un salari mínim de referència català específic per a la negociació col·lectiva. Aquest objectiu requereix l’obertura de la negociació de l’Acord interconfederal de Catalunya, un àmbit clau per reforçar el marc de relacions laborals propi i donar respostes concretes i seguretat a les necessitats de la ciutadania catalana.

Subscriu-te per seguir llegint