La Rambla, la gran oblidada

Amb la Rambla de Girona passa tres quarts del mateix que amb el parc de la Devesa: són dos espais de la ciutat que podrien lluir amb orgull i, en realitat, són els grans oblidats. Me’n faig creus de veure com poc a poc la Rambla es va degradant en tots els aspectes, tant el comercial com l’urbanístic. Recentment, l’exalcalde de Girona, Joaquim Nadal, ho va relatar perfectament en aquestes mateixes pàgines afirmant que «els gironins que viuen fora de Girona i ens visiten mostren la seva perplexitat, el seu estupor, davant no només la constatació que la seva Rambla s’ha escolat definitivament amb el pas del temps sinó sobretot davant el punt de degradació ambiental que es respira en tota la Rambla». Quasi setmanalment, l’empresari i joier Pere Quera també retrata al seu Instagram l’abandonament del passeig. La Rambla ha de recuperar de manera urgent la vida que havia tingut. Ha de tornar a ser el centre neuràlgic de la ciutat, el punt de trobada dels ciutadans i la referència comercial. No hi ajuda gens, tot el contrari, la manca de neteja. Dissabte passat, a quarts de sis de la tarda, el passeig estava a vessar de gent i les terrasses plenes. La imatge era absolutament indigna. Totes les papereres estaven plenes i les deixalles ja estaven per terra perquè ningú les havia buidat. I el mateix es veia al carrer Santa Clara, una altra artèria comercial per a vianants que va camí de patir el que ara li passa a la Rambla. Si els gironins tenim aquesta impressió no em vull imaginar què deuen pensar els turistes i visitants. Acabo amb les mateixes paraules que acabava Nadal el seu article: cal una operació urgent de salvament de la Rambla.

Subscriu-te per seguir llegint