La revolució cultural de Jeffrey Epstein

L’interlocutor està fascinat per Jeffrey Epstein, igual que la resta d’Occident. Descriu amb tot detall com el magnat pederasta va enverinar el planeta i va seduir els seus habitants més selectes, tots ells carn de Viquipèdia. Fins que es concedeix una treva que permet interrompre’l:

- A què es dedicava exactament Epstein per forjar la seva fortuna?

La pregunta més elemental del capitalisme es queda sense resposta. El brillant professor de Matemàtiques que va mentir sobre una llicenciatura inexistent, l’executiu bancari de lluentor discutible, l’inversor amb diners d’altri i, sobretot, amb la fortuna molt apropiada del propietari de Victoria’s Secret dibuixa una incògnita en l’assignatura més transparent de l’actualitat. Fins i tot amb la divulgació de tres milions de documents, no s’aconsegueix definir l’objecte social de l’infame protagonista.

Tot i haver mort fa set anys, ningú continua parlant tant d’Epstein com el mateix difunt. Segons la documentació divulgada, escrivia centenars de correus electrònics cada dia, amb la intenció de teixir una xarxa inigualable de contactes. En examinar la relació dels seus amics i coneguts, es conclou que va protagonitzar una autèntica revolució cultural a les antípodes del maoisme. Volia tornar la lluentor al gran capital. Independentment del paper que hi juguessin les seves amistats, el sexe criminal amb adolescents formava part d’un projecte global. Les fotografies de l’interior del seu luxós apartament a la parisenca Avenue Foch no deixen cap dubte sobre l’encaix entre allò intel·lectual i allò sexual.

De Woody Allen a Noam Chomsky, passant per Elon Musk o Bill Gates, el pederasta presidia una concentració de talent a l’altura dels Borja o dels Mèdici. El parasitisme de les grans fortunes i el tràfic d’influències a escala gegantina no enterboleixen l’ambició intel·lectual. Epstein va seduir els grans cervells del planeta, amb la possible excepció del príncep Andreu d’Anglaterra i d’Ana Obregón. Fins i tot Ghislaine Maxwell, la reclutadora d’adolescents en Rolls-Royce, podia presumir d’un doctorat per Oxford.

El magnat regala 31 calçotets i les mateixes samarretes de cotó a Woody Allen amb motiu del seu aniversari, per un total de deu mil euros. També la dona del cineasta, Soon-Yi Previn, rep uns jerseis, però fa broma «que la pròxima vegada no tinguin les inicials, perquè els pugui tornar a regalar sense aixecar sospites». L’autor d’Annie Hall va presentar Epstein a Jack Lang, l’emblema cultural de Mitterrand, que, juntament amb la seva filla Carolina Lang, van rebre milions d’euros d’herència del pederasta, mort en un suïcidi potser assistit.

No convé embolicar-s’hi. La llista de contactes d’Epstein inclou premis Nobel científics com el llegendari Murray Gell-Mann o Frank Wilczek, professors capdavanters de Harvard com l’optimista Steven Pinker, l’advocat Alan Dershowitz o el superdotat rector Lawrence Summers. Aquest últim encapçala la relació dels sacrificats pels seus vincles amb el magnat, després d’haver estat el cervell econòmic de Barack Obama. La principal assessora jurídica de la seva Casa Blanca, l’avui desgraciada Kathryn Ruemmler, només va intercanviar 11.300 correus amb el pederasta durant cinc anys.

L’aparell gràfic de Bill Clinton sota la batuta d’Epstein l’enfosqueix per a la història; per allà també hi ha Larry Bird o el gurú Deepak Chopra. Tanmateix, Epstein mostrava una predilecció especial per la parcel·la científica. El faldiller Stephen Hawking, segons confessió pròpia, apareix estirat en una hamaca entre dos cossos sensacionals; l’extraordinari divulgador Stephen Jay Gould, que va popularitzar el polze del panda, figura a la llista al costat de Lawrence Krauss. Per descomptat, els lligams no suposen cap implicació personal: només confirmen la dimensió omnívora de l’emperador. I demostren que ben poques celebritats es resisteixen a les temptacions associades a la seva fama. Perquè cal incloure el molt llegit Oliver Sacks, que va confondre la seva dona amb un barret, o Jared Diamond amb els seus llorers del Pulitzer.

Si s’obligués a singularitzar una institució que polaritza la intel·ligència contemporània, la mirada es dirigiria cap al Media Lab del MIT nord-americà, bressol d’un informe seminal sobre les limitacions en l’aplicació de la intel·ligència artificial. El seu director fins al 2019 va ser Joichi Ito, que va haver de dimitir per haver ocultat les seves connexions financeres amb Epstein. De passada, va perdre el seu lloc al consell d’administració del New York Times i la seva plaça docent a Harvard.

Epstein es presentava com un «filantrop de la ciència». En aquesta qualitat va seduir John Brockman, principal avalador del concepte de la tercera cultura. I no s’ha d’oblidar el destacat intel·lectual Peter Mandelson, l’ambaixador britànic expulsat de Washington, que és a un pas d’acabar amb la carrera del seu primer ministre, Keir Starmer. Què pretenia el pederasta amb aquesta activitat cultural incessant? Aquí torna l’enigma més ben il·luminat de la història, perquè la llarguíssima entrevista del mecenes amb Steve Bannon no presenta un intel·lectual o científic consumat. Més aviat un paio espavilat i cínic, l’arquetip del criminal apadrinat per la perversa Patricia Highsmith.

Subscriu-te per seguir llegint