Abel i David, no hi ha misteri

Aquesta setmana podíem llegir en aquestes mateixes pàgines un excel·lent article sobre la poquíssima aportació que estan donant aquest curs Abel Ruiz i David López, sobre els quals no hi ha cap misteri i sí una conclusió fàcil: No poden jugar.

Abel Ruiz va arribar a Montilivi per cobrir la baixa de Dovbyk i per acompanyar Stuani i Miovski en punta d’atac. Però ja se sabia abans de venir que la seva renda golejadora no era ni la de l’ucraïnès, ni la de l’uruguaià. Quatre gols en tot el curs així ho van acreditar.

Enguany, les lesions l’han deixat moltes setmanes inactiu, però ni ara que està bé pot jugar, perquè per davant hi té a Vanat, Stuani i fins i tot a Echeverri.

A David López li passa una cosa diferent. Va començar essent titular, però una lesió el va deixar fora de combat a la quarta jornada de lliga i quan va tornar a estar bé, Michel ja havia apostat per la dupla Vitor Reis-Blind, ara mateix intocable, pel creixement que ha tingut el brasiler i per les constants màster class que s’ha acostumat a donar el neerlandès. Fer un canvi en aquesta posició, actualment seria insensat i un punt suïcida.

A David López només li quedaria jugar minuts puntuals, però amb tanta inactivitat, Hugo Rincón i Alejandro Francés també li han passat al davant.

I parlant d’actualitat, la nit i el dia. El Girona FC va sumar quinze punts en les disset primeres jornades -d’agost a desembre-. I n’ha sumat quinze en nou partits des del gener.

Malgrat la derrota d'ahir, l’equip ha tornat a trobar estones del seu millor futbol. Amb l’esmentat Blind repartint lliçons, Arnau frenant a tothom qui té al davant, Witsel treballant com un jovenet a la sala de màquines, Ounahi i Lemar comandant el joc ofensiu i Vanat d’executor. Resum: salvació a prop i somni continental obert.

Subscriu-te per seguir llegint