Dolors Condom, records vius

Dolors Condom nasqué a Palamós el 4 de març de 1926 i morí a Girona el 5 de març de 2016. Aquesta setmana, per tant, commemorem el centenari del seu naixement i el desè aniversari de la seva mort. Celebrem l’organització de l’«Acte acadèmic i inauguració de l’exposició-homenatge a Dolors Condom i Gratacòs», que tindrà lloc divendres que ve, 6 de març, a la Casa de Cultura de Girona.

Persona afable, culta i generosa. Destacà en diferents facetes: catedràtica de llatí, professora d’universitat, investigadora, traductora dels clàssics, dinamitzadora cultural...

M’agradava dir-li que em considerava alumne seu, malgrat no haver-la tinguda mai com a professora en una aula. I és que les pàgines del llibre de la seva vida em resultaven atractives i llegidores perquè eren exemplars. Heus ací uns records –vius– que em plau de compartir.

El curs 1987-1988, al Col·legi Universitari de Girona, vaig tenir com a professora de llatí Mariàngela Vilallonga, que havia estat alumna de la Dolors durant els tres primers anys de la carrera de Filosofia i Lletres. En acabar la llicenciatura, la substituí, ja que la Dolors passà a dedicar-se plenament a la seva càtedra de l’Institut Vicens Vives. Per tot plegat vaig considerar que, d’alguna manera, esdevenia alumne de totes dues.

«Els temps canvien i les idees, també; però amb quaranta anys d’experiència docent m’atreviria a dir que la sentència de Juvenal és la més adient: Maxima debetur puero reverentia (A l’alumne, se li ha de tenir el màxim respecte)». Aquestes paraules seves, que hem rellegit diferents vegades en el llibre d’entrevistes Gironins d’abans del 36 (CCG edicions), de Jordi Vilamitjana i Alfons Petit, tenen la categoria d’antològiques per al manual del bon docent.

El seu llibre Aula Magna. Antologia de textos i estudis literaris –que aplega treballs de temàtiques diferents que susciten un gran interès (cultura clàssica, sobretot llatina; la ciutat de Girona, i la docència i la vida a l’institut)– és un volum amb caràcter influent, vigent i perdurable. Una font inexhaurible d’actituds, coneixements i humanitat.

En el recordatori que es donà el dia de la cerimònia del seu comiat, hi apareix aquella frase del seu admirat Ciceró que, traduïda al català, diu així: «Si vols aprendre, ensenya.»

El fet de batejar una plaça de Girona amb el seu nom l’any 2021 fou un encert. També ho seria que a Palamós, amb motiu del centenari del naixement d’aquesta seva filla il·lustre, se li dediqués un carrer o una plaça.

Subscriu-te per seguir llegint