He vist coses que no us creuríeu

Quan ja hem complert un quart del nou segle, la tan anunciada acceleració dels esdeveniments es comença a fer realitat, però immersos en els problemes del dia a dia ens costa veure els canvis profunds que tenim a la cantonada. Ara mateix, ens trobem immersos en una realitat que en pocs anys serà totalment diferent. A l’ésser humà ens costa no veure les coses amb una mirada «incrementista» sense ser conscients que es pot produir un gir inesperat que capgiri la situació com un mitjó. Encara que ja tinguem les dades sobre la taula, ens costa assumir que el futur serà molt diferent del present. Els canvis profunds estan a la cantonada i tenen a la demografia, la tecnologia i la geografia com a motor.

Aquests són alguns dels canvis impensables que es produiran en les properes dues dècades:

- Els països en barallaran per atraure immigrants: La demografia és inapelable. És de les poques coses que encara marquen el devenir dels països. I en els darrers anys, s’ha produït una baixada important de la taxa de fertilitat. En vint anys, s’ha reduït a la meitat a nivell global. La majoria de països està per sota de la taxa de reposició de 2,1 fills per dona. Ens pensem que això només passa a les societats occidentals però és universal. Gairebé tota Amèrica Llatina té una mitjana d’1,8 fills per dona i països com Turquia amb 1,48 o Marroc amb 1,97 estan molt lluny de la mitjana de fa només 20 anys de gairebé tres fills per dona. Quelcom impensable a inicis del segle XX.

Mentre aquests països emissors han tingut una taxa de fertilitat considerable, molts han emigrat a societats més riques que no tenien gaire fills, però què passarà quan aquests països vegin que el futur els marxa? Doncs intentaran evitar-ho. I no tardaran gaire. Només l’Àfrica subsahariana té una taxa de reproducció alta -tot i que molt menys que fa vint anys- que ha fet triplicar la seva població en poques dècades.

En el futur, a les nostres societats, l’escassetat de mà d’obra ja no es podrà resoldre atraient treballadors d’altres països, s’haurà de resoldre amb la tecnologia.

- Una pluja d’herències que revolucionarà el tema de l’habitatge: A Catalunya, el 70% dels adults tenen l’habitatge en propietat. Això significa que prop de dos milions de famílies disposen de com a mínim un habitatge en propietat. Un fet que no suposa cap canvi respecte a les generacions anteriors. El que és vertaderament disruptiu és que la baixa fertilitat dels catalans pot provocar un terrabastall en el mercat de l’habitatge nostrat. Fa dues generacions, amb una mitjana de tres fills per família, un dels fills heretava la casa familiar i els altres es compraven un pis o anaven de lloguer. Per tant, d’una família n’apareixien vàries propietats. Amb la mitjana actual d’un fill per família, desapareixeran les diputes familiars i es garantirà l’habitatge per a molts joves que podran disposar-ne quan arribin a la mitjana edat. I alguns, al tenir molts parents sense fills, heretaran propietats d’altres membres de la família. Aquesta pluja d’habitatges que afecta sobretot a una part de la ciutadania, es produirà en un període de vint anys. I l’administració s’haurà d’adaptar a aquesta nova realitat. Això provocarà canvis en temes com les herències, en el propi mercat de lloguer, en l’impost de successions i donacions, i en molts altres camps.

És la primera vegada a la història que hi haurà més coses a heretar que hereus i això es notarà en molts aspectes. El debat de l’habitatge haurà d’incloure la sortida i el recorregut d’aquest estoc de propietats.

- La tecnologia s’acarnissarà amb els treballadors qualificats: Si alguna cosa caracteritza la globalització que hem patit en les tres darreres dècades són les deslocalitzacions. És a dir, l’opció de que molts dels processos productius deixin de fer-se a Occident i s’externalitzin a Orient. Això, que explica el creixement de països com la Xina, ha tingut uns clars perdedors: els treballadors poc qualificats de les societats occidentals, que han vist com la seva feina fabril i manufacturera desapareixia i s’havien d’adaptar a feines més precàries i menys estables. En canvi, els treballadors de coll blanc -és a dir, directius, enginyers, gestors, etc- hi havien sortit guanyant. Pel camí, Europa ha perdut bona part del seu potencial i la classe mitjana pateix com mai.

Amb la irrupció de la Intel·ligència Artificial, la cosa es capgira i són els treballs manuals especialitzats, els dels oficis tradicionals, els que sembla que tenen el futur més garantit, i en canvi, la majoria de treballadors de coll blanc seran substituïbles. Veure per creure. És difícil veure si la tendència es mantindrà o torcerà, però de moment sembla que va cap aquí.

Aquest només són tres escenaris, que es poden produir en pocs anys i que suposen un canvi disruptiu si ho mirem a dia d’avui. Tenim debats diaris que marquen l’opinió pública i que tot fa indicar que deixaran de ser un problema en pocs anys, i a la inversa, temes que ni ens hem platejat encara, marcaran les converses de demà.

Esperem estar preparats.

Subscriu-te per seguir llegint