La ministra que sentia el «Cara al sol»

Un té la impressió que ens governa gent que viu fora d’aquest món, o potser són alienígenes que habiten entre nosaltres. No recordo quina ministra -totes em semblen iguals, és a dir, igualment prescindibles, i en això s’ha aconseguit la igualtat de gènere absoluta, els seus col·legues masculins ho són en la mateixa mesura- va argumentar que una de les raons per a desclassificar els papers del 23-F és que els joves deixin de cantar el Cara al sol pels carrers. Va llesta.

Tal vegada la ministra hauria de canviar de barri i anar-se’n a viure a un de més tranquil, el meu per exemple, on mai hem tingut una veïna amb compte corrent de ministra i on com a molt es canten nadales, i encara només per Nadal. O podria afinar més l’oïda. El que canten avui dia els joves no són himnes anyencs i avorrits, sinó reggaeton, segurament la ministra està confonent el Me porto bonito, de Bad Bunny, quan fraseja «Mami, sube algo, dame contenido, ese culo súbelo más seguido» amb el Cara al sol quan diu «arriba escuadras a vencer, que en España empieza a amanecer», al cap i a la fi, en un cas i l’altre es tracta d’elevar, i no li podem demanar a una ministra espanyola que distingeixi un cul d’una esquadra, ja fa prou de no equivocar-se en votar.

Pensar que desclassificant papers del franquisme els joves es tornaran d’esquerres, feministes, animalistes, vegans i ciclistes, denota no haver tingut fills i, pitjor encara, denota no haver estat mai jove. Als joves els interessa tant el que va succeir fa cinquanta anys, com m’interessava a mi a la seva edat: res en absolut. És com si en els anys setanta del segle passat, el govern de torn -és a dir, Franco- hagués desclassificat papers dels anys vint perquè els llavors estudiants veiéssim com de lletja va ser la dictadura de Primo de Rivera comparada amb la de Franco i deixéssim de cantar pels carrers «tápame, tápame, tápame, que estoy mojada», com Lilian de Celis.

Riuríem, és clar. Igual que se’n riuen avui els joves d’una ministra que quan escolta cantar «Mami, ¿qué rollito primavera?» entén «volverá a reir la primavera» i es posa a desclassificar documents per a educar-los com Déu mana. Pobreta.

Subscriu-te per seguir llegint