L’arma

No fa tants anys, quan els Estats Units iniciaven una guerra, fos amb el pretext que fos, la reacció de la gent de bé era oposar-s’hi. Al final, la violència és la violència, i la Història ens diu que el seu exercici només porta a més violència. Abans, doncs, hi havia un clam gairebé immediat a qualsevol acte de guerra sense atendre a matisos i sempre apel·lant a la necessitat de preservar la humanitat enmig de la barbàrie. Aquest cap de setmana passat, amb l’escalada a Iran detonada per Trump i els seus col·legues de barra, també hi va haver un rebuig instantani. Però amb una variant que no deixa d’impactar: es parla que s’està produint «una altra guerra» i s’afegeix a la llarga llista d’atrocitats que és capaç de regalar-nos el món actual. Però la realitat és una altra, i molt més terrorífica que qualsevol estadística. No és una altra guerra, sinó la mateixa guerra, la que arrasa Palestina, la que està introduint la ultradreta a les institucions i la que està torpedinant la nostra percepció del món. Podem contextualitzar tot el que està passant en les velles intrigues geopolítiques, en els deliris de grandesa dels tirans i en l’obcecació d’alguns líders mundials per capitalitzar els recursos aliens, però aquí la veritable arma de destrucció massiva és la indolència. La seva, però també la nostra. Ens hem acostumat a l’horror, l’hem normalitzat i ens hem convençut que és el que passa als altres. Però no ens enganyem: tota aquesta colla de sonats, que és el que són, no tindran manies a expandir la seva guerra on calgui i amb l’excusa que calgui. De moment som una pedra a la sabata perquè ens oposem a les seves invectives, però si tinguéssim el petroli d’alguns dels països atacats no tinguem cap dubte que seríem un altre Iran. I compte, que és compatible voler que caigui el règim iranià amb creure que aquesta no és la manera de fer-ho. Podem entossudir-nos a dividir-ho tot en bàndols i en la dialèctica entre bons i dolents, però ara mateix som simples figurants d’un joc ideat per repressors en què l’únic resultat és el patiment.

Subscriu-te per seguir llegint