Sociabilitat i identitat en el món local

No fa massa va aparèixer el llibre Cultura i ideologia. La dreta a Figueres, 1858-1936, escrit per l’ historiador i politòleg Albert Testart. Aquest text és un més dels estudis sobre sociabilitat en el món local que Testart ha escrit en hores perdudes (o guanyades, millor dit) al seu treball de gerent de béns públics. Em refereixo als estudis que ha anat fent sobre el món associatiu empordanès des de finals del segle XIX fins a finals del segle XX. En aquests repassa la natura i les característiques dels espais de trobada de la dreta conservadora i de la franquista, i també de l’esquerra i del federalisme, amb estudis com el de la Societat Coral Erato i el Casino Menestral Figuerenc. Amb aquests estudis sobre societats, casinos, casals, cercles i ateneus, Testart ens dona testimoni d’una història local densa i significativa que ens permet reflexionar sobre la nostra forma de relacionar-nos, de crear vincles i lleialtats i, també, d’identificar-nos i de mostrar-nos públicament.

No hi ha dubte que des de fa més d’un segle i fins no fa massa, un dels eixos centrals de la nostra vida -que generalment era situada i arrelada al territori- ha estat la capacitat de relacionar-nos amb aquells amb qui compartim valors i projectes per poder emprendre activitats de molt diversa natura.

Robert Putnam, un dels grans teòrics d’aquest tema -xarxes socials i cercles de confiança- exposava que d’aquests espais neix el que ell anomena «capital social». Per a Putnam (a diferència d’altres pensadors com Bourdieu), el «capital social» és el conjunt de xarxes, de normes i de confiança que faciliten la coordinació i la cooperació per al benefici mutu. Aquesta definició parteix de la idea que el capital social no és una qualitat individual ni un recurs que posseeixi una persona de manera aïllada, sinó quelcom que emergeix de la densitat i qualitat dels vincles entre persones dins d’una comunitat, com ara les associacions culturals, esportives, religioses, cooperatives o entitats veïnals. Amb aquestes associacions es generen normes de reciprocitat que creen expectatives de comportament cooperatiu, i un alt nivell de confiança interpersonal.

És a partir d’aquestes xarxes que la gent s’identifica i emprèn, i per això cal conèixer la seva història. Gràcies a aquests estudis podem saber millor qui som i, sobretot, podem comparar la realitat d’antuvi amb la d’avui. I amb aquesta comparació podem fer-nos vàries preguntes, com les de: Com ens socialitzem avui? Amb qui compartim els nostres projectes i valors? Com construïm la nostra identitat social bàsica?

La resposta passa, necessàriament, per dir que a dia d’avui, en el món local hi ha moltes activitats i serveis, però poca xarxa de sociabilitat que ens identifiqui. Això mateix va exposar Robert Putnam, en una obra titulada Bowling Alone, dient que des de fa unes dècades s’observa una reducció sostinguda de la participació en associacions comunitàries i, amb conseqüència també hi ha una caiguda dels nivells de confiança interpersonal. No cal dir que aquesta erosió del teixit associatiu té conseqüències socials i polítiques importants, com ara una menor implicació cívica i un debilitament dels llaços entre representants i representats.

Avui, pel que sembla, les entitats tenen sentit si ens donen un servei i quan aquest s’acaba, les abandonem, i sense una presència de vincles densos i regulars, la cooperació esdevé més costosa i la vida pública més fràgil. D’altra banda, l’aparició de la sociabilitat virtual tampoc hi ajuda. Per això fer una reflexió sobre les xarxes de sociabilitat del segle passat ens pot ajudar a comprendre qui som i com som, i també a reflexionar sobre la necessitat de mantenir espais de confiança en l’àmbit local.

Subscriu-te per seguir llegint