«Ciao bello»

El maltractament es viu com una situació «normalitzada». Sembla que hàgim tornat a l’època de Francisco Franco on la dona era muller i havia de complaure el seu home. No podia tenir sortides de to, havia de fer tot el que l’home deia, fins i tot, li deia quan havia de practicar sexe. Una mica massa dur, oi? Doncs malauradament, encara hi ha situacions que es viuen, tot i estar en el segle XXI: el maltractament físic i verbal encara existeix i du a moltes dones a estats completament perduts, arribant fins i tot a la mort en més d’un cas.

«No et vesteixis així, no surtis de nit amb les amigues...» Et sonen aquestes frases?

Viure una situació de maltractament pot fer que tota tu canviïs: la teva forma de comunicar-te amb els altres, la forma d’escoltar-te, de comprendre’t; tot el que feia que fossis tu, acaba desapareixent a poc a poc.

En aquests casos és molt fàcil dir: «clar ella s’ha deixat manipular, pegar, per què no l’ha deixat abans que això empitjores? Tots ho veiem!» Aquests comentaris no ajuden gens. El que realment ajuda a una persona que ha viscut situacions vexatòries és donar-li la mà, escoltar-la, dur-la amb els especialistes del SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) i denunciar si escau.

Una situació que no sols marca el present, sinó també el teu futur. Qui ho viu de prop sap que qualsevol dona pot patir una situació de vulnerabilitat, sembli més forta o més dèbil. El seu maltractador sap com fer-ho per asfixiar-la.

Així doncs, ara és el moment de dir «Ciao bello» mentre fem caure el seu regnat i aconseguim que les reines, finalment, ho siguin! Avui va per totes elles i per les dones que podem tenir veu, que som TOTES.

Subscriu-te per seguir llegint