El col·lapse de la justícia

Recentment, en una formació a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Girona, vam poder constatar el nivell de saturació dels nostres tribunals de justícia, i no només amb caràcter general, sinó també en l’àmbit local, tant a Girona capital com a Girona província.

No és cap secret, ja ho sé, però el problema és que sembla que no s’estigui fent res, i això sí que és preocupant. A les endèmiques causes que han anat provocant aquesta saturació i retard, com eren la falta d’inversió en mitjans i millores, s’hi han afegit les desafortunades reformes que s’han dut a terme, i que és evident que no han funcionat.

La solució ja no passa, almenys no només, per dotar a l’Administració de Justícia dels mitjans humans i materials que es requereixen, sinó que és absolutament necessari que es prenguin mesures extraordinàries. Tant de bo es pogués arreglar el problema amb més jutges, més lletrats de l’Administració de Justícia i més personal, però ara mateix ni amb això seria suficient.

Hi ha d’haver un canvi radical. S’han d’analitzar els motius de l’augment de la litigiositat i actuar sobre aquests. No pot ser que els plets en matèria de condicions generals de contractació estiguin col·lapsant els jutjats, juntament amb procediments monitoris, ocupacions i amb la problemàtica dels mètodes alternatius de resolució de conflictes (els coneguts com a MASC), que lluny d’alliberar càrrega als jutges encara estan provocant més problemes.

No pot ser que un jutjat tingui més de 200 o més demandes totes iguals, que puguin donar lloc a 200 o més recursos, i que acabin col·lapsant tant la primera instància com la segona, quan un òrgan superior o una norma ja s’ha pronunciat sobre el mateix cas. No pot ser.

I no pot ser que les reformes processals més recents hagin contribuït a col·lapsar, no ja la resolució dels temes, sinó la seva tramitació, com ha passat amb el fet que ara els recursos d’apel·lació civil es presentin davant l’Audiència i no davant del Jutjat. Els jutges no poden més, i tenen tota la raó.

Recordo a casa el meu pare, que com sabeu era magistrat, posant sentències un dissabte o un diumenge a les 7 del matí, abans de sortir tots amb la família. No pot ser que els jutges i tot el personal del jutjat hagin de pagar la festa per culpa dels que legislen i no tenen ni idea de com funciona un jutjat o simplement no volen actuar sobre els actuals i reals problemes que avui en dia provoquen aquest col·lapse. Els problemes excepcionals s’han de solucionar amb remeis també excepcionals, i radicals, si és necessari. I ja estem tardant...

Subscriu-te per seguir llegint