15M | Jo també estic afectada per la Covid Persistent

El diumenge 15 de març és el dia Internacional de la Covid Persistent. Si al capvespre passegeu per Girona, veureu il·luminada la façana de la seu de la Generalitat a Girona i la de la Subdelegació del Govern amb els nostres colors, els colors que representen als afectats i afectades per la malaltia, un blau cel que tira a turquesa. També si us acosteu a Bordils, hi veureu il.luminada la façana de l’Ajuntament, el pavelló blanc-i-verd, i fins i tot, les lletres de "Bordils". Gràcies als que ho heu fet possible.

Aquesta setmana hem anat parlant amb les meves companyes de fatiga, l’Anna de Vilablareix i l’Eva de Celrà, de quins serien els punts que elles destacarien si tinguessim l’espai per a fer-ho.

L’Anna, afectada post-covid per la vacuna, mestra, i una de les més joves del grup, m’assenyala que un dels grans problemes és l’impacte econòmic de la malaltia. “Molts tractaments són molt cars i la Seguretat Social no ens en cobreix cap. Jo fa 4 anys que vaig a rehabilitació vastibular, primer a Barcelona i ara al mateix poble. Al final, si volem millorar, hem de buscar solucions per a altres costats on la medicina no arriba”. També m’explica que la malaltia ha tingut conseqüències en el seu entorn social: “Hi ha persones que estimava molt que no han entès la meva situació i s’han allunyant completament, i això per mi ha estat molt dur.” Tot i així, diu que tenen amics que els ajuden amb els fills i sí que els acompanyen en aquest procés, a ella i a la seva família, i ho agraeix.

"Molts tractaments són molt cars i la Seguretat Social no ens en cobreix cap"

L’Eva, mare monoparental amb dos fills, en lluita per a que li concedeixin la incapacitat i li reconeguin unadDiscapacitat, em diu que potser hauria de parlar dels fills de les malaltes. “D’un dia per l’altre, veuen com qui se suposa que els hauria d’estar cuidant, passa a ser qui necessita ser cuidada”, em diu. I em parla de les contínues renúncies que pateixen els seus fills, com no poder anar amb ella de vacances, a passar un dia a platja, a un concert, a fer un dinar, a la funció de Nadal… aquelles petites coses que per a la resta són normalitat, i que per a ella ja no són possibles. També li preocupa l’impacte emocional que els provoca aquesta situació, i el poc acompanyament i suport que té.

En quant a mi, aprofitaré per sumar-me al que diuen a la campanya de sensibilització que veureu aquest dies per les xarxes socials des del Colectiu d’Afectats per la Covid Persistent de Catalunya, i la Fundació Lluita contra les Infeccions, que us recomano que visualitzeu: “Jo també estic afectada per la Covid Persistent”, i també dóno resposta als que us pregunteu què hi ha al darrera d’aquest aspecte desmillorat dels últims anys.

Hi ha malalties que un cop anomenades, de seguida generen una corrent de solidaritat, i d’altres que són les que ens guardem, les que no expliquem, les que tenim clar que causen d’entrada una certa incredulitat. Són les invisibles, les amagades, com són la Fibromiàlgia, la Síndrome de la Fatiga Crònica, i ara hi podem afegir la Covid Persistent. Com bé em va dir el meu ginecòleg: “no té res a veure amb les altres, i no deixis que et finquin al mateix sac” (però una mica sí, Joan, perquè l’escepticisme és el mateix per totes).

Això volia dir més enllà de les queixes que poguem tenir com a Col.lectiu a nivell mèdic, o del tracte inhumà que reben els meus Companys i companyes des de la Seguretat Social, o d’alguna escola pel nul seguiment que fa del seu alumnat afectat.

Potser, com passa a França, arribarà el dia que la vergonya canvÏi de bàndol, i potser, la vergonya no serà estar malalt, sinó que ho serà no ser una prioritat per la Sanitat. La vergonya serà haver d’anar a treballar sense salut perquè t’han donat una alta d’IT o t’han denegat una Incapacitat. Que la vergonya sigui pel que t’ha deixat sol, pel que no t’ha cregut, pel que qüestiona la teva simptomatologia, perquè hi ha relacions definitivament perdudes a causa de que les decepcions són tant grans, que les fan irrecuperables.

Aprofito per animar a tots els malalts i malaltes a que es posin en contacte amb el Col.lectiu de Covid Persistent de Catalunya, o si ho preferiu, per proximitat, a nivell de la demarcació de Girona, a un petit grup que tenim constituït, on ens sostenim diàriament els uns als altres sense escrutinis ni judicis.

I vull tenir un record especial per a tots aquells nens, nenes, i adolescenst afectats de Covid Persistent que no tenen la possibilitat d’agafar una baixa médica a diferència dels adults, i que següeixen diàriament assistint a classe amb tota la seva simptomatologia. Sóu molt valents i valentes!

Encara tenim esperança en la medicina, i desitgem en un futur proper tornar a ser qui érem.