La lectura de l’horòscop

Per raons professionals, segueixo el que es parla o publica del món de l’audiovisual. Però en matèria televisiva hi ha un analista fi i amb criteri que no em perdo: el periodista Borja Terán. Aquesta setmana, un dels seus articles anunciava la fi d’una llarguíssima etapa a Telecinco de la vident i especialista en horòscop Esperanza Gracia. No crec que hi hagi cap altra persona de la cadena que hagi estat en pantalla 30 anys ininterromputs des que va començar llegint l’horòscop a les participants de la tertúlia de mestresses de casa que es feia al voltant d’una taula braser, dita també camilla, al programa de la Campos. Però on va tenir més continuïtat fou al programa diari de matinada, on la gent trucava, que és on hi havia el negoci, i també feia un rànquing dels horòscops pel dia següent, els favorables o desastrosos, fet que retenia l’audiència fins al final.

El que no comptava és amb la raó que dona l’article per la fi del programa televisiu de l’Esperanza Gracia: la competència amb la intel·ligència artificial. Es veu que, en relacionar-se una persona dies seguits amb el xat corresponent, li subministra tanta informació personal, amb les preguntes que li fa contínuament, que el sistema acaba coneixent-la tant que no li és difícil suggerir-li el seu futur i els problemes amb què haurà d’enfrontar-se. I l’interlocutor al·lucina, ignorant que senzillament posa en ordre el que ell mateix ha anat xatejant.

He de reconèixer que jo mateix, molts anys, vaig llegir diàriament l’horòscop que publicava la Guiomar Eguillor a La Vanguardia. Filòsofa i astròloga, redactava hàbilment cada informació sobre el teu astre aproximant-la a la vida quotidiana i no a qüestions genèriques com la majoria. Per exemple: la reunió que tens a la tarda millor que la canviïs de dia o d’hora. O estigues atent a atendre una trucada inesperada perquè et proporcionarà una informació molt positiva. En fi, que acabaves pensant en la reunió o la trucada.

La Guiomar estava casada amb un prestigiós periodista figuerenc que va ser redactor i enviat especial de La Vanguardia. També col·laborador molts anys del Diari de Girona amb una columna setmanal, en Fèlix Pujol, que escrivia des de Ventalló. Un dia, després d’un dinar amb amics, en Fèlix em va dir que em presentaria la Guiomar, atès el meu interès pel que ella feia, però malauradament el matrimoni va morir l’any de la covid i no la vaig conèixer.

Suposo que aquesta qüestió de la competència amb la intel·ligència artificial està afectant tot el gremi: lectors del tarot, intèrprets dels astres i vidents de tota mena. No he llegit o conegut mai cap tesi científica que avali qualsevol d’aquestes pràctiques i em sembla lamentable i perseguible aquells que abusen, especialment econòmicament, de la gent que perquè té un problema o una situació extrema se’ls creu.

He viscut de prop alguns casos. Un matrimoni amic meu, que havia conegut a Madrid abans de casar-se i treballava i vivia al sud, tornava i visitava sovint la seva antiga ciutat. Fins que em van explicar que anaven a veure un vident que hi havia prop de la Puerta del Sol que els estava marcant els passos que anaven trobant-se a la vida. Estaven enganxats.

O un analista d’un banc d’inversions que el vaig trobar amb una lectora de tarot al parc del Retiro, on uns anys estava autoritzat que hi posessin unes tauletes.

O un company directiu de televisió que trucava a un vident que li endevinava, segons ens informava, qui guanyaria la batalla per l’audiència entre canals.

Hi ha altres personatges que han estat molt coneguts pel públic per totes aquestes activitats: El mag Fèlix, Aramis Fuster, Sandro Rey, Pepita Vilallonga, Maestro Joao, Rappel, Octavio Acebes, etc.

A Girona teníem la Pilar Abel, que es va fer famosa en aconseguir una autorització judicial per exhumar les restes de Salvador Dalí, doncs mantenia que era filla natural del pintor. Ja havia tingut una picabaralla judicial anterior amb l’escriptor gironí Javier Cercas perquè apareixia a la seva novel·la i posteriorment pel·lícula Soldados de Salamina. Les anàlisis pericials van descartar qualsevol relació genètica però, almenys, van servir per demostrar que la feina del forense Narcís Bardalet fou extraordinària, perquè el cadàver de Dalí estava ben conservat.

Al costat de casa meva, a Madrid, passava consulta el vident doctor Marabá, que ens deixava propaganda a la bústia oferint els seus serveis amb descompte. Segons explicava, la seva feina era totalment legal. Afirmava que estava donat d’alta d’autònoms amb l’epígraf IAE 881: astrólogos y similares, per si algú demanava factura.

Subscriu-te per seguir llegint