Girona suspèn en inclusió laboral

Girona presumeix de dinamisme econòmic, d’emprenedoria i de lideratge en sectors com el turisme, l’agroalimentari o la indústria. Però quan parlem d’inclusió laboral de persones amb discapacitat física, la realitat és molt menys optimista.

Segons dades oficials de l’Idescat (2024), la taxa d’ocupació de les persones amb discapacitat a Catalunya és del 32,8%, molt lluny del 74% aproximat de la població sense discapacitat. La taxa d’activitat se situa en el 39,3%, mentre que en la resta de la població supera el 80%. A més, la taxa d’atur del col·lectiu arriba al 16,4%, clarament superior a la mitjana general.

Aquestes xifres no són abstractes. També interpel·len la demarcació de Girona, on el teixit empresarial està format majoritàriament per petites i mitjanes empreses i on la contractació inclusiva encara no forma part de l’estratègia habitual de moltes organitzacions.

La normativa obliga les empreses de més de 50 treballadors a reservar una quota de llocs per a persones amb discapacitat. També existeixen bonificacions a la Seguretat Social i subvencions per adaptar llocs de treball. Però la realitat del territori és una altra: manca d’informació, percepció d’excés de burocràcia i una cultura empresarial que encara associa adaptació amb cost, en lloc d’entendre-la com una inversió.

La barrera no sempre és física. La Manoli, amb mobilitat reduïda i formació administrativa, ho explica clarament: «No necessito privilegis. Necessito oportunitats. Moltes vegades ni tan sols arribo a demostrar què sé fer perquè el filtre és previ.» El seu cas reflecteix una realitat que les dades confirmen: el problema no és la capacitat, sinó l’accés.

Catalunya aspira a ser un territori innovador i competitiu. Girona, especialment, s’ha consolidat com una demarcació amb projecció econòmica. Però cap model de creixement pot considerar-se complet si deixa fora una part del talent disponible.

La inclusió laboral no és només una qüestió social. És també una decisió econòmica intel·ligent. Integrar persones amb discapacitat física significa ampliar la base de talent, millorar la responsabilitat social empresarial i reforçar la cohesió territorial.

Les dades ja han parlat. Ara la responsabilitat és compartida: administracions, empreses i societat han de decidir si volen convertir la inclusió en realitat o continuar mantenint-la com una assignatura pendent.

Subscriu-te per seguir llegint