Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Emma Riverola

La fi del far moral

El president nord-americà, Donald Trump, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, durant una reunió recent a la Casa Blanca a finals de setembre

El president nord-americà, Donald Trump, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, durant una reunió recent a la Casa Blanca a finals de setembre / Casa Blanca

Israel va néixer de la necessitat d’Europa d’esbandir la seva culpa. La dimensió aterridora, inhumana i insuportable de l’Holocaust havia de convertir-se en el punt final de la persecució mil·lenària dels jueus. Aquest nou país no sols seria l’esperança dels seus habitants, sinó també l’oportunitat perquè Europa pogués erigir-se en un far moral sense que les ombres exterminadores del seu passat fessin caure la tramoia (la violència colonial encara dormia sota el silenci). Segons la historiadora Sophie Bessis, «la defensa de la innocència absoluta d’Israel és condició sine qua non per a la recuperació de la innocència d’Occident» i, per ser duradora, necessita representar «eternament la víctima» i parlar «en nom de tots els jueus, independentment del seu lloc de residència» (La civilización judeocristiana, Gatopardo Ediciones, 2026).

Israel es va definir com la terra promesa dels nacionalistes sionistes i amb ànima occidental, encara que estigués enclavada a Orient. Res no havia de qüestionar aquest relat, tampoc la població jueva que procedia de països àrabs (lleugerament majoritària al principi) i que va ser marginada intel·lectualment, políticament i culturalment. L’essència del nou Estat arraconava la tradició diaspòrica del judaisme. Aquella que, en paraules del filòsof Reyes Mate, marcava una relació distanciada de la terra: «Allò sagrat és la itinerància, el camí, l’èxode, i allò pervers, l’estacionament, l’apropiació o identificació amb el lloc» (Tierra de Babel, Editorial Trotta, 2024). Un poble habitant del món sencer amb un punt de vista propi sobre aquest món i la història.

Avui, Israel és en mans d’una extrema dreta expansionista, capaç de cometre i reincidir en els pitjors crims de guerra amb el suport i la benedicció de Trump –delirant company de batalles i resorts de luxe– i la complicitat de bona part d’Occident. La seva política assassina no sols és un perill per al món, sinó que arrossega Europa cap a la foscor. La fi d’un il·lusori far moral.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents