Certituds sobre la nova guerra del Golf

És molt difícil escriure sobre altres temes que no siguin la guerra de l’Orient Mitjà. Com també ho és la incertesa que el que escric avui no hagi canviat quan es publiqui. Però cada cop més evidències apunten al fracàs de l’agressió nord-americana-israeliana contra l’Iran. Aquí els meus arguments. L’assassinat del líder suprem iranià, Ali Khamenei, l’ha convertit en un heroi i màrtir per a tothom musulmà, cosa que, juntament amb la matança contra una escola femenina, amb més de 150 nenes mortes, fa impossible el suport de l’oposició iraniana als agressors. No en va, ningú a l’Iran va atendre la crida de Trump de «prendre el poder», mentre que tampoc va prosperar la seva exigència a les forces iranianes que es rendissin sota l’amenaça d’una «mort segura». Els atacs contra la República Islàmica van resultar impotents per destruir el sistema de govern de la nació persa i la seva capacitat defensiva. Tots dos factors demostren que Teheran ha tret lliçons de l’agressió nord-americana-israeliana el 2025 per estar més ben preparat per a les aventures bel·licistes dels seus adversaris.

Les forces militars nord-americanes desplegades a la regió ja estan patint baixes. Segurament, l’electorat nord-americà no agrairà a Donald Trump la mort dels seus compatriotes a milers i milers de quilòmetres de les fronteres nacionals, mentre que les monarquies del Golf tampoc ho faran amb Donald Trump per la pèrdua de l’atractiu dels seus països, tant pel turisme com per les inversions internacionals. Per exemple, Reuters sosté que Dubai, la ciutat més gran de la Unió dels Emirats Àrabs, ha perdut la seva reputació com a refugi segur en una regió força conflictiva, fruit dels cops iranians contra una sèrie d’infraestructures, entre bases militars, aeroports, ports i hotels a l’Orient Mitjà.

Els aliats regionals dels EUA veuen cada dia amb més preocupació les traves a la sortida del seu petroli i gas als mercats internacionals davant el tancament a voltes parcial a voltes total de l’estret d’Ormuz per les forces iranianes, amb atacs a petroliers vinculats als agressors. Com a conseqüència, els preus mundials, tant de petroli com de gas, van pujant. És a dir, Trump no és pas un geni, tenint en compte, a més, que els nord-americans també ho estan notant a la seva factura energètica.

Per altra banda, la crisi energètica provocada per l’agressió nord-americana-israeliana enfortiria encara més l’aliança russo-xinesa, alerta Bloomberg. El mitjà sosté que el gegant asiàtic enfortirà la cooperació energètica amb Moscou, és a dir, les importacions de cru i gas des de Rússia, davant la crisi energètica. Pel que sembla, Trump comença a adonar-se de com és de dolenta la seva situació, vol sortir del conflicte abans d’acabar tremendament humiliat. La guerra acabarà quan prengui la decisió, malgrat que la vengui com una victòria. I nosaltres, especialment els europeus, paguem i pagarem la factura d’aquestes destrosses.

Subscriu-te per seguir llegint