Els arbres sempre cauran

És fàcil indignar-se cada vegada que cau un arbre. I, potser, el primer exercici que cal fer és acceptar una evidència incòmoda: els arbres cauen, i sempre en cauran. Per molt manteniment que s’hi faci, mai no es pot garantir del tot que cap exemplar no fallarà. Hi ha factors invisibles -arrels malmeses, fongs o debilitats estructurals- que sovint només es detecten quan ja és massa tard.

També convé posar els episodis recents en context. En una ventada forta, el problema no és exclusiu de Girona. No només han caigut arbres a la ciutat, sinó també en municipis com Salt, Camprodon o Figueres. A la capital de l’Alt Empordà, en tres parcs en van caure tretze.

En aquest escenari, és injust posar en dubte automàticament la feina de les brigades, dels tècnics municipals o de les empreses de manteniment. Es poden reclamar més controls i més prevenció, i és legítim. Sobretot perquè poden fer mal a persones i béns. Però també s’ha d’entendre la dimensió del repte: a Girona hi ha més de 30.000 arbres per cuidar i mantenir. Gestionar aquest patrimoni vegetal és una feina constant i complexa. Pretendre un risc zero és impossible. Malgrat això, seria un error renunciar a una idea fonamental: les ciutats necessiten més arbres. Donen ombra, refresquen l’espai públic i fan els carrers més habitables i saludables.

Per això també cal coherència. No podem lamentar-nos cada vegada que cau un arbre i, alhora, escandalitzar-nos sempre que se n’ha de talar un que presenta risc. Si un exemplar és perillós i els tècnics determinen que s’ha de retirar, cal entendre que la decisió forma part d’una gestió responsable. La condició hauria de ser clara: substituir-lo, replantar i continuar reforçant el verd urbà. En un context de calor creixent, tenir més arbres a la ciutat no és cap luxe: és una necessitat.

Subscriu-te per seguir llegint