Odiar amb H

Hodio és la darrera ocurrència de Pedro Sánchez per combatre l’odi de les xarxes, juraria que en els consells de ministres s’aparquen temes candents per a la població i en el seu lloc s’improvisa una pluja d’idees, que si prohibirem que els menors de 16 anys puguin accedir a les xarxes socials, que si prohibirem la prostitució, que si traurem del bagul dels records el no a la guerra, que si traurem les vergonyes als tecnooliogarques… No és que el nostre home tingui vocació de redemptor o pretengui enarborar la bandera de les causes perdudes, Pedro Sánchez recorda la maniobra dels gossos que amb les potes del darrere escombren les defecacions, en el seu cas no escombra, les seves ocurrències són serradures per tapar una decadència empastifada de draps bruts, no, el nostre president no defensa cap causa, només defensa oportunitats, ni pretén ser un redemptor perquè no vol que el crucifiquin, i és millor que sigui així, és millor tenir un president de Govern cínic que curt de gambals, algú s’imagina els joves renunciant dòcilment a les xarxes per llegir Martí Pol o Mercè Rodoreda!, no hi ha ningú que li digui al president que la prostitució ens acabarà enterrant a tots perquè ha sobreviscut a totes les envestides dels clergues, de polítics pixa piles, a tota mena de guerres i croades i a tota mena de dictadures, és un supervivent, com també és una supervivent la bel·licositat humana, sigui perquè l’agressivitat està inscrita en els nostres gens, sigui per l’instint de mort de l’inconscient segons Freud, sigui com creia Einstein perquè les societats busquen per a tots els mitjans poder, recursos i seguretat, o sigui per tot plegat, el cert és que la guerra sempre ha tingut bona salut a pesar dels afiliats al no a la guerra.

Hodio té la intenció de fer un mapa de l’odi i de la polarització, i segur que Pedro Sánchez aconseguirà que Elon Musk, Mark Zuckerberg ... s’agenollin davant seu, li prometin que els seus algoritmes no fomentaran l’odi i a continuació que li netegin les sabates, i aquí tenim un Pedro Sánchez interpretant el paper de moralista, ell que és el president d’un Govern dit Frankenstein, però fonamentalment d’un govern que és la versió política de Los odiosos ocho de Tarantino, en què destaca un PSOE que odia la resta de formacions parasitàries, odia especialment a Junts perquè li ha fet empassar sense aigua el gripau de l’amnistia, també odia a Sumar perquè no li agrada que li diguin rojo, Junts odia a Espanya de qui es vol separar i a totes les formacions, especialment a ERC, ERC odia a Espanya amb la qual també voldria partir peres i especialment a Junts, EH Bildu odia a Espanya com ho demostrà quan festejava amb ETA i a totes les formacions llevat d’ERC, en fi, deixem-ho aquí abans no s’acabin matant, i el que deia, un moralista el president, que com tots els moralistes cau en el virtuosisme de tot bon polític, la hipocresia, i si mesclem hipocresia i moral resulta temptador manllevar la frase famosa de Ben Johnson, «la moral és l’últim refugi del canalla», en què hem substituït patriotisme per moral.

Ningú pot negar que les xarxes, unes més que altres, són abocadors incontrolats de residus tòxics, tòxics pels qui llegeixen un tuit o un missatge, però no per l’autor, nou de cada deu psiquiatres recomanen els seus pacients primer que mirin en bucle tota la saga de Torrente i després que entrin a les xarxes i maleeixin, difamin, escampin notícies falses, que com més fomentin l’odi més experimentaran una catarsi senadora, i sempre són preferibles comentaris indecorosos, políticament incorrectes, abans que sortir al carrer amb un bat de beisbol o un kalàixnikov.

Subscriu-te per seguir llegint